'La Confianza' tornarà a obrir dilluns que ve

La botiga La Confianza tornarà a obrir les portes dilluns que ve, dia 8, segons ha explicat l'actual arrendatària de la botiga, Roser Pinós: "Ara sí que va de debò, dilluns que ve tornarem a obrir; jo me'n moro de ganes", explica amb passió. En principi l'obertura al públic de la botiga un cop acabades les obres de reforma i reconstrucció que s'hi han fet havia de tenir lloc al mes d'abril, però diversos problemes de caràcter tècnic han anat retrardant aquesta data. Fins abans d'agost, l'establiment s'havia traslladat provisionalment a Can Xammar, però a finals de juliol es va començar a fer el trasllat cap a l'espai original.

Pinós està encantada amb les reformes projectades per Josep Maria Puig Bolta que s’hi han fet en els darrers tres anys: «M’he passat quinze anys de la meva vida lluitant per aquesta botiga i trobo que amb les reformes que s’hi han fet ha quedat preciosa, maquíssima». De fet, Pinós recorda que quan va anar a veure el projecte de com quedaria la botiga, en una mostra celebrada fa uns mesos a la sala d’exposicions de Can Palauet, ja es va emocionar. Ella va néixer al pis que queda a sobre la botiga i hi va viure fins als cinc anys. Tota una vida, per tant.

Els orígens de 'La Confianza'
Aquesta botiga, des d’un bon principi, va estar regentada pel seu nebot l’Antoni Pinós i Palomer, també de Vallgorguina, que era l’arrendatari de tot l’edifici l’any 1918 comprà el negoci al seu oncle. Joaquim Pinós i Campàs, de Vallgorguina, -fill de Joan Pinós, germà de l’Antoni i de Maria Campàs-, arribà a Mataró l’any 1924, amb 12 anys d’edat per incorporar-se a la botiga del seu oncle Antoni. En Joaquim Pinós es casaria a Santa Maria l’any 1941 amb l’Emília Asparch i Soms, nada a Palafrugell, que vivia davant mateixa de La Confianza, a la lampisteria Asparch. D’aquest matrimoni naixerien dues noies: la Roser i la Montserrat que són les que actualment regenten la botiga.

A La Confianza des de la seva inauguració s’hi venia fruita seca i s’hi torraven cacauets, cafè, malta, ametlles i avellanes, al terrat de la casa. Els anys cinquanta i seixanta, gràcies a la immigració, la botiga va viure una bona època doncs eren molts els immigrants que hi anaven per comprar cigrons, mongetes, llenties sobretot els dissabtes. L’any 1983 la botiga seria catalogada com a Patrimoni Arquitectònic Cultural de Mataró. I les germanes Pinós, arrendatàries, es proposen restaurar-la però els propietaris de l’immoble, els germans Vallmajó, la volien enderrocar. I s’encetà un litigi que acabaria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L’empresa municipal PUMSA intervé en el conflicte i arriba a un acord amb els propietaris comprant l’edifici (1996). La regidora Pilar González, el gerent de PUMSA, César Fernández i la Roser Pinós ha estat el trípode sobre el que s’apuntalà la restauració. Hi ha bona entesa i ganes de recuperar l’obra de Puig i Cadafalch. PUMSA, propietària de l’immoble, arrenda la botiga a les germanes Roser i Montserrat Pinós perquè l’explotin com han fet fins ara.

L’arquitecte municipal Josep Maria Puig i Boltà s’encarrega de la restauració de La Confianza amb enorme interès, que ha costat 126.000 euros. Una joia que pot ser admirada pels clients en particular i els mataronins en general. La Roser i la Montserrat hi posen tot el seu interès perquè La Confianza cobreixi les expectatives que ha generat i es proposen millorar-ne el servei. Es vendran fruits secs del país, galetes Tria, codonys, cafè de Colòmbia i unes “delicatessen” en forma de capsetes amb llaminadures curosament decorades. També s’hi vendrà alguna classe de vins i licors que s’adiguin amb la degustació d’aquests productes. I també faran postals on hom pugui contemplar tal com era i tal com és La Confianza. I un logotip d’estil modernista dissenyat per Josep Maria Puig i Boltà.