La Coca vista en directe

«Quan he arribat i ja de lluny l'he vista, m'he quedat impressionat. S'ha de venir a veure». És la primera reacció de Josep Maria Clariana, l'arxiver municipal, davant la Nau de Mataró, més coneguda com la Coca, que des del passat dia 18 de maig forma part de l'exposició Mediterraneum. L'esplendor de la mediterrània medieval.

La Coca no havia sortit mai del Museu Marítim de Rotterdam des que hi va arribar el 1930. Fins ara, que ha viatjat fins a Barcelona per participar en el Fòrum de les Cultures. I, com és natural, els mataronins no han volgut perdre's l'oportunitat de veure l'original d'una peça que molts només coneixen per les reproduccions que hi ha a l'ermita de Sant Simó o al Museu Marítim.

«He vingut al museu per participar en una jornada d'arxivista i ho he aprofitat per veure la Coca original, després de sentir-ne a parlar tant», explica Clariana. «Una cosa és veure-la en reproduccions i fotos i l'altra és tenir-la al davant. Se m'ha posat la pell de gallina». L'arxiver municipal no és l'únic mataroní que dijous, dia 27 de maig, es va desplaçar fins a Barcelona per admirar la Coca. En Carles Viladevall i Puntí també va aprofitar aquella tarda per visitar l'exposició. «Quan vaig saber que la portaven vaig pensar que eren molt agosarats, aquests senyors de Rotterdam, perquè com es pot veure, només té 600 primaveres i està molt maltractada. S‘hauria pogut desfer pel camí», comenta Viladevall, que va saber que la Coca s'exposaria a Barcelona gràcies a la informació que rep com a Amic del Museu Marítim. En Carles, que es confessa aficionat als vaixells, coneix molt bé la història de la Coca i també el seu valor: «És l'única representació palpable de les embarcacions de l'època medieval a la Mediterrània, i per això és la joia de la corona del Museu de Rotterdam. És una peça que no té valor perquè és única a tot el món», explica.

Des del Brasil
Però la Coca no només desperta passions entre els seus compatriotes. Una parella de brasilers, Carla Nascimento i Lúcio Horta, es queden ben parats davant el model Mataró –com també se la denomina– i més quan descobreixen el seu valor històric. «No la coneixíem fins ara però la trobem molt interessant», explica la Carla. Els dos brasilers han aprofitat la seva estada a Barcelona per visitar el Fòrum i allà va ser on van saber que es feia l'exposició. «Volíem conèixer el museu però també hem vist l'exposició i està molt bé». Sobretot la Coca, afegeix la Carla, «perquè és un model molt antic». El cas de Montse Flores i Antoni Olmos, de Reus, és ben diferent. Ells són historiadors medievalistes i ja des que estudiaven a la universitat han sentit a parlar de la Coca com una peça excepcional. «No hi ha gaires reproduccions com aquesta», comenta la Montse, que, posant-se en la pell dels mataronins, afirma: «Si jo fos de Mataró estaria d'acord que ha de tornar a casa. Però és tan antiga que, si no s'arriba a un acord de bon rotllo amb el museu de Rotterdam, és molt difícil».En Josep Maria Clariana és de la mateixa opinió: «Veient-la com està, entenc que finalment hagin decidit no autoritzar el seu trasllat a Mataró. Ja és molt que l'hagin portat fins a Barcelona. És millor que no es mogui d'aquí». I és que les marques del temps són ben visibles en aquest model del segle XV, que, com explica el doctor en ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona, expert en navegació i ports mediterranis i comissari de l'exposició, Joan Alemany, «no la va fer un aficionat, sinó algú que coneixia perfectament el món de les embarcacions, perquè està plena de detalls». Uns detalls que ara es poden apreciar en directe. El modelista Fèlix Alabart, que ha fet fins a tres reproduccions diferents de la Coca per encàrrec, aprofita que té l'original al davant per fixar-se en les seves formes. «És la primera maqueta que es va fer al món d'un vaixell. I té 600 anys, eh?», apunta.

Un llarg viatge
La Coca ha fet un llarg viatge. Va marxar de Catalunya a la dècada dels anys vint i va canviar de mans molts cops abans d'anar a parar a Rotterdam. El viatge de tornada ha estat força menys atzarós i molt més segur. Només un conservador del museu holandès ha estat autoritzat per manipular-la. «El trasllat s'ha fet amb un embalatge especial, molt complex i costós. Ha vingut en condicions de seguretat extremes», explica Alemany. El comissari de Mediterraneum entén que per als mataronins hauria estat un motiu d'alegria contemplar la Coca a la ciutat d'on va sortir i fins i tot que s'hagués debatut sobre el seu retorn a Mataró. Però defensa que es quedi a Holanda. «No va ser un expoli, sinó que es va vendre i, aquí mai més ningú la va demanar. A Rotterdam està molt ben cuidada», conclou.