La casa natal de Puig i Cadafalch

No fa gaire escrivia que Mataró és, incomprensiblement, la única ciutat d'Europa que no té museïtzades les seves restes romanes. En el cas que ens ocupa no ho puc afirmar amb la mateixa contundència, però no m'estranyaria que fóssim, també, la única ciutat d'Europa que no vol fer de la casa on va nàixer el seu fill més il·lustre, en Josep Puig i Cadafalch, una casa-museu.

Podríem fer una llarga llista de pobles i ciutats en què si que es recorden els ciutadans eminents que hi van viure; bé perquè hi van nàixer bé perquè els van acollir. Per posar només alguns exemples propers, a Barcelona hi ha les cases museu d'Antoni Gaudí i de Joan Maragall, a Moià la de Rafael Casanova, a Castellterçol la d'Enric Prat de la Riba, a Canet de Mar la de Lluís Domènech i Montaner, a El Vendrell les d'Àngel Guimerà i de Pau Casals, i així un llarg etcètera. Amb l'objectiu de mantenir viu el record i la memòria de les seves personalitats i de divulgar la seva obra, les cases museu esdevenen, en molts pobles i ciutats, punts de referència obligada tant pels seus habitants com per a tots aquells que puguin visitar-les.

Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, arqueòleg, historiador de l'art i polític (recordem que va ser President de la Mancomunitat de Catalunya) és, sens dubte, una de les més grans personalitats del nostre país. La seva figura, reconeguda arreu del món, ha d'ésser motiu d'orgull i d'admiració per a tots els mataronins i mataronines que, més enllà de la nostra condició de residents, volem exercir, també, de ciutadans i ciutadanes.

Recentment, en Xavier Barral, un dels més eminents experts en art medieval que hi ha a Europa i exdirector del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ha escrit “Josep Puig i Cadafalch és un dels personatges més rics de la vida cultural del país del tombant del segle XIX” i també “Va ser una de les persones importants a través de la qual la modernitat europea va entrar a Catalunya, tant des del punt de vista arquitectònic i urbanístic com arqueològic i històric”. Permetrem que se'l recordi arreu i que a la nostra ciutat, en canvi, la seva memòria sigui oblidada?

En aquest context, resulta incomprensible que, ara fa dos anys i mig, el govern rebutges la proposta del nostre grup per convertir la casa on va nàixer en una casa museu. Negar la importància que Puig i Cadafalch ha de tenir en el bategar cívic i cultural de la nostra ciutat és impropi de qui té la responsabilitat de governar-la.

Per tot això, fer que la casa on va nàixer Puig i Cadafalch esdevingui una casa museu és una aposta necessària per mantenir i reforçar la nostra identitat, i, sobretot, és una via obligada per fugir de la despersonalització a la que alguns (qui sap si entre ells el tripartit mataroní) ens volen portar. Tant de bo que ara, davant la campanya que està duent a terme el Moviment Educatiu del Maresme per salvar la casa natal de Puig i Cadafalch, el govern municipal deixi de banda els prejudicis i no se'n renti les mans.