La casa natal de Puig i Cadafalch es convertirà en un habitatge particular

La casa natal de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, situada al Carreró 39, es convertirà en un habitatge particular. La finca, que actualment és la seu de l’Agrupació Científico-Excursionista (Agrupe), va ser adquirida ara fa dos anys als hereus de l’arquitecte per l’empresa Bomar 92 SL, propietat de Martí Cruells. L’empresari té l’objectiu de restaurar-la per convertir-la en una vivenda unifamiliar i instal·lar-se a viure-hi, cosa que espera poder fer aquest estiu, un cop l’Agrupe es traslladi al nou local cedit per PUMSA a la Baixada de les Escaletes. Cruells ha explicat a capgros.com que reformarà l’interior de l’edifici, que actualment es troba força malmès, però ha assegurat que conservarà la façana, que està inclosa en el catàleg del patrimoni arquitectònic amb el nivell de protecció “B”. “La casa em va agradar precisament per la façana, així que no penso pas tocar-la”, ha explicat Cruells, que s’ha declarat un “enamorat” de l’obra arquitectònica de Puig i Cadafalch, nom insigne del modernisme català i autor d’edificis com la Casa Ametller o la Casa de les Punxes a Barcelona.

Cruells reitera que no té “cap ànim especulatiu” amb aquesta operació, i que el seu únic interès és traslladar-s’hi a viure. D’aquesta manera, el propietari de l’immoble vol fugir de tota comparació amb el cas de la casa natal d’un altre fill destacat de Mataró, Miquel Biada. L’edifici del carrer Argentona es va tirar a terra l’estiu de 2004 perquè així ho van decidir els seus propietaris ja que, tot i el seu valor simbòlic, aquest no tenia cap element inclòs al catàleg del Patrimoni Arquitectònic.

El futur de la casa natal de Puig i Cadafalch va ser recentment objecte de debat a la ciutat. El grup municipal de CiU va plantejar el mes de juliol de 2007 que l’Ajuntament adquirís l’immoble un cop l’abandonés l’Agrupe per a convertir-lo en un museu dedicat a preservar la memòria de l’arquitecte, qui també va presidir la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1923. Segons CiU, en aquest espai s’hi podrien organitzar exposicions, conferències, debats i activitats de difusió de la tasca de Puig i Cadafalch, així com s’hi podria exposar part del seu fons documental que ha adquirit la Generalitat de Catalunya. El president del Patronat de Cultura, Sergi Penedès, va tombar la proposta de CiU al Ple, argumentant que les dificultats arquitectòniques i l’elevada inversió que comportaria comprar i reformar l’immoble la feia desaconsellable.