La casa natal de Puig i Cadafalch, a la venda

Al final de la campanya electoral de les recents eleccions municipals va aparèixer un cartell a la casa natal de Josep Puig i Cadafalch, al Carreró número 39, anunciant que es posava a la venda. Aquest anunci disparà l'alarma sobre la seva conservació per destinar-la a un centre d'interpretació de la figura i l'obra d'aquest mataroní il•lustre. CiU la va incloure al seu programa electoral i un cop va guanyar les eleccions del 2011 es va comprometre a conservar-la. Han passat quatre anys de govern però la protecció de la casa segueix limitada només a la seva façana i prou. Durant la passada campanya electoral el tema ha passat desapercebut doncs no era prioritari. Ara l'anunci de la seva posada a la venda torna a causar alarma de cara el futur que pugui tenir. Hi ha el precedent de l'enderroc – en ple estiu del 2003 – de la casa natal de Miquel Biada al carrer d'Argentona, número 27, quan l'Ajuntament estava governat pel Partit Socialista (PSC), que va mirar cap a una altra banda. Ara que aquest partit tornarà a governar la ciutat, després de quatre anys a l'oposició, el tema – i el temor - torna a prendre cos. Tornarà a ensopegar amb la mateixa pedra? Recordem, una vegada més, que finals de l'any 2009 es van lliurar al Registre Municipal unes 800 signatures de mataronins i de més de 40 entitats locals que demanaven la seva conservació i destinar-la, com ja hem dit, a la difusió de la figura gegantina d'aquest mataroní, potser el més il·lustre i universal que tenim, com és Josep Puig i Cadafalch. La casa natal del Carreró número 39, no té cap valor des d'un punt de vista arquitectònic però si sentimental i històric, tota vegada que el 17 d'octubre de l'any 1867 hi va néixer Josep Puig i Cadafalch, on hi va viure fins l'any 1898 quan ja era casat i pare de família. Després se'n anà a viure a Barcelona on fundà amb l'Enric Prat de la Riba la Lliga Regional. Seria regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1905), Diputat a Corts (1907-1909); Diputat provincial (1913) i seria elegit president de la Mancomunitat – President de Catalunya – del 1917 al 1923, deixant el càrrec a causa de la dictadura de Primo de Rivera. La seva intensa activitat política no el privà de seguir treballant ni com a arquitecte ni com a historiador de l'art romànic. L'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) el portà a viure al sud de França – a la Catalunya Nord – on prosseguí els seus estudis del romànic. Acabada la guerra torna a Catalunya però el règim franquista li prohibeix l'exercici d'arquitecte. Malgrat les enormes dificultats existents ell junt amb altres col•laboradors, posà fil a l'agulla en redreçar l' Institut d'Estudis Catalans. A diferència d'altres polítics que es van acomodar a la situació d'aleshores, ell seguí fidel al seu país, a la seva llengua, a la seva història. Moria als 89 anys la vigília de Nadal de 1956, a Barcelona. Per voluntat pròpia les seves despulles serien traslladades de Barcelona a la nostra ciutat on, de forma vergonyant, indigne, com un proscrit pel règim franquista, essent enterrat a un modest nínxol familiar. Diuen que el temps posa les coses al seu lloc. La figura gegantina de Puig i Cadafalch va sorgint, de mica en mica, tan a nivell local com nacional reconeixent-li la seva gran aportació pel país. Recentment s'ha col·locat un bust seu al Pati dels Tarongers de la Generalitat, en reconeixement als seus anys de president del país, i un altre al Tecnocampus, recinte universitari amb un futur esperançador. D'aquí dos anys (2017) celebrarem dos aniversaris entorn a la seva figura: els 150 anys del seu naixement (al Carreró, número 39) i els 100 anys de l'elecció com a President de la Mancomunitat. Seria un bon moment que la seva casa natal obrís les seves portes com a centre d'investigació de Puig. Estem a l'expectativa de veure quina serà la postura de l'actual govern municipal socialista vers la casa natal del Fill més Il·lustre de Mataró.