Un fragment de la capa de la Geganta al vol, en ple moviment durant el ball de la figura. Aquest és l’element que ha escollit l’artista mataronina Mònica Vilert per crear el cartell de Santes 2009, que s’ha presentat aquest dimarts, dia 12, a Can Palauet. La capa voleiant simbolitza, segons ha explicat Vilert, el moviment continu que es respira durant tota la Festa Major local. La tipografia accentua aquesta sensació de dinamisme en resseguir la indumentària. Alhora, l’artista ha volgut reivindicar la feminitat de la festa i el paper que hi juga la Geganta, que com ella mateixa ha dit queda sovint massa amagada sota la “figura imponent” d’en Robafaves.
Després de la original i controvertida samarreta de futbol que va dissenyar Martí Ansón l’any passat, en aquesta ocasió l’artista encarregada del cartell ha tornat a utilitzar un element d’una figura de la Festa Major. L’any 2007, Marc Prat va apostar per la mà d’en Robafaves; ara Vilert s’inspira en la capa de la Geganta, tot i que la representació que en fa al cartell potser no serà fàcilment reconeixible com l’obra de Prat. A Vilert no li preocupa aquesta qüestió. “Explico que és la capa de la geganta i quin és el seu significat perquè aquesta és la conclusió a la que he arribat, però espero que la gent hi vegi el que li sembli més bé”, ha apuntat. L’artista ha dit que per a ella Les Santes signifiquen moviment, “no parar, corredisses amunt i avall, arribant a tots els actes possibles, ballant i seguint els Gegants”. Aquesta era la idea que ja fa temps que tenia pensada plasmar en el cartell, i es va decidir a fer-ho amb la capa de la Geganta, “segurament la figura mataronina de la que menys es parla”, com a expressió d’aquest moviment.
Vilert abona que cada espectador interpreti com vulgui la seva proposta, és que el cartell generi debat i controvèrsia. “M’amoïna que una obra meva sigui vista amb indiferència, vull que tothom hi digui la seva”. En aquest sentit, no li fa cap por el debat que cada anys es genera al voltant del cartell. “Tant de bo la ciutat reaccionés de la mateixa manera davant de qualsevol fet artístic”. La mataronina ha volgut mantenir en aquest encàrrec els seus trets característics com a artista: el protagonisme de colors com el blanc, el gris i sobretot el verd (que s’inscriu en la temàtica paisatgística que predomina actualment en la seva obra), i l’ús de cera i grafit. “M’agrada dir que és el meu cartell, que s’integra en la meva manera de treballar”, ha resolt.
La Comissió d’Imatge de Santes, integrada per representants dels grups artístics Sant Lluc per l’Art, Dimarts del Llimoner i ACM, Jaume Calçapeu (un històric de la Comissió), Gemma Tro (guanyadora de la darrera Mostra d’Art Jove) i Néfer (com a creadora d’un cartell anterior de Santes), es va reunir per primer cop el mes de febrer passat i va acordar per consens la proposta d’encarregar el cartell a Mònica Vilert. “I quan el va portar fet, també va agradar tothom, cosa que no sempre passa”, ha apuntat el president de l’IMAC, Sergi Penedès, en la roda de premsa d’aquest dimarts. De fet, l’artista ja va ser designada com a autora del cartell l’any 2002, però va rebutjar l’encàrrec en mostrar el seu rebuig a que els creadors del no rebessin cap contraprestació econòmica. Des de 2006, l’Ajuntament ha donat un tomb a la situació i remunera l’artista amb 2.000 euros per fer el cartell. “Dir que no al cartell de Santes, com a mataronina amant de la Festa Major, em va saber molt de greu”, ha dit Vilert. L’artista ha apuntat que ha estat “coherent amb les seves idees”, ja que sempre ha defensat que en un encàrrec com aquest “un artista no té per què regalar un treball professional”.
Trajectòria de Vilert
Mònica Vilert (Mataró, 1966) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i actualment exerceix de professora d’Educació visual i plàstica al Col·legi Cor de Maria de la capital del Maresme. La seva trajectòria artística destaca per l’ús de la cera i el fragit, així com materials amb diverses textures, i pocs colors, amb el blanc com a protagonista destacat. Va protagonitzar la seva primera exposició individual l’any 1988 a la galeria Minerva de Mataró, i ha participat en diverses col·lectives tant a la seva ciutat natal com a Barcelona. El darrer cop que va exhibir la seva obra en públic va ser l’any 2000, en la col·lectiva “en el signe de les mans” que va tenir lloc a Can Palauet. L’any 1990 va dissenyar els guardons dels premis Puig i Cadafalch. A la ciutat es poden veure peces seves al Teatre Monumental, a la biblioteca Pompeu Fabra i a la plaça Fonr del Vidre, on hi ha instal·lada l’escultura Cooperació, que va fer a quatre mans amb Jaume Simon.
Participa al fòrum aportant la teva opinió sobre el cartell de les Santes
-
Samarretes més variades
L'IMAC ja treballa en les diferents aplicacions del cartell, especialment en el més popular, la samarreta. Tot i que el tema encara està a les beceroles, Penedès ha avançat que busquen més varietats de disseny, i que és possible que s'aposti per un model de camiseta de tirants. L'any passat ens van dir que la samarreta era molt masculina, ha apuntat. Enguany es tornarà al cotó, després del poliester futbolístic del 2008, i tindrà un preu més econòmic. El regidor de Cultura també ha apuntat que treballaran per reduir les cues que es formen habitualment a la Botiga de Les Santes per comprar la samarreta
Vídeo cedit per Televisió de Mataró
Comentaris