“La bona educació és una eina de transformació social”

Cardús va convocar a un bon nombre de persones el dia 27 a la llibreria Robafaves. El motiu era la presentació del seu darrer llibre titulat “Ben educats”, on el sociòleg i periodista fa una reflexió sobre l'educació i la convivència avui dia.

“Els intents d'adoctrinar no van acabar de tenir èxit” va comentar recordant la seva etapa d'escolarització. Cardús va dir que la idea d'escriure el llibre li va venir a partir d'un neguit intel.lectual sobre l'educació en valors i sobre les experiències que ell havia tingut en aquest camp. L'escriptor vallesà considera que l'èxit de l'educació hauria de residir en formar gent ben educada i no bones persones, ja que aquestes ho són i no es poden crear. En canvi, per conviure es fan necessàries les bones maneres, dir “gràcies i si us plau, no començar a sopar fins que tothom no estigui a taula, etc.”.

Cardús va al.ludir al capítol de la serp de l'obra de St. Exupéry “El petit príncep” per glosar el concepte de domesticació. Per a ell, educar és domesticar, entès com la creació de lligams entre les persones.

Els conceptes de convenció i convicció van ocupar bona part de la dissertació de Cardús. Recordant el seu orígen etimològic, va assenyalar que convenció feia referència a anar junts, fer un camí comú, mentre que convicció apel.lava a guanyar a l'altre, a la victòria. “Crec que les convencions han d'estar per sobre de les conviccions. Fa 30 anys vam despendre'ns de les convencions i ara tenim una societat molt dura que no fa gens fàcils les relacions”. Per a Cardús, aquest tipus de societat, sense punts en comú, és una societat més tirànica que una d'autoritària.

En aquest sentit, el professor de sociologia va fer defensa d'una “autoritat trasparent”, és a dir, d'unes regles bàsiques de comportament i respecte per a totes les persones. “No hi ha educació sense una autoritat que dongui la cara. Avui dia molts pares i mares dissimulen i s'amaguen d'aquesta responsabilitat” va opinar fent referència als adolescents. Aquest grup d'edat, que per Cardús ha perdut el respecte i les convencions, ha de ser educat per “obeir críticament”, i no deixar-se influenciar pels mitjans de comunicació i les modes establertes per les grans multinacionals.

Cardús va concloure el seu parlament amb dues observacions. La primera feia referència a que “Ben educats” era un escrit d'autocrítica generacional, ja que el sociòleg pensa que no tots els problemes venen des de fora i que si avui tenim aquests problemes de convivència és deu en bona part als errors comesos per la seva generació. La segona li va servir per revindicar la perspectiva progressista i rebutjar els victimismes. Per a Cardús, l'educació és una “eina de transformació social”.