El primer catàleg raonat dedicat a l'artista mataroní Mariano Andreu, a càrrec de la Doctora en Història de l’Art, Esther Garcia-Portugués, i editat per ArsNostrum Edicions recull 1.250 obres de l'artista, la seva biografia i fotografies. Artista polifacètic, Mariano Andreu, que va néixer el 7 de novembre de 1888 a Mataró i va morir el 27 de març de 1976 a Biarritz, va desenvolupar diverses facetes artístiques que va emprendre com l'esmalt, el dibuix, el gravat, la pintura, la moda, la decoració, la il·lustració de llibres i els dissenys de figurins i escenaris per a ballet, teatre i cinema. En declaracions a l'ACN, Esther Garcia-Portugués l'ha descrit com un "fagocitador de les avantguardes". En total se n'han fet 500 exemplars i té un cost de 150 euros.
L'autora del llibre va descobrir l'obra de Mariano Andreu en una exposició i es va interessar pels seus treballs. Mentre finalitzava la tesi doctoral, es va dedicar a investigar la seva figura. Va ser així com va arribar a la seva família i als seus hereus, que li van mostrar el seu fons documental. "Al final entre les memòries de l'artista i tot el compendi d'obres i cartes del propi artista, és com si l'hagués conegut", ha afegit. L'ha descrit com "una persona culte i molt sensible per l'art. I quina casualitat que els que s'han interessat per la seva obra són gent culte i molt sensibles cap a l'art des de notaris, advocats, del món de les finances..." Ha considerat que a Catalunya es fan sempre "les mateixes exposicions dels mateixos artistes" i creu que si es busqués una mica es veuria que "hi ha més artistes catalans que han estat reconeguts fora i aquí pràcticament no se'n sap res".
L'autora ha dit que el llibre és una "eina útil no només pels col·leccionistes que tenen obra de Mariano Andreu, sinó per qui adquireix una nova peça i pels subhastadors i galeristes". En total s'han n'han fet 500 exemplars, 165 en català i la resta en castellà.
Trajectòria de l'artista
La trajectòria artística de Mariano Andreu es va desenvolupar primer a Barcelona i després a París, a partir del 1920, amb llargues estades a altres països. En la seva obra hi va haver "una evolució estètica que va passar d'un modernisme anglòfil, al noucentisme arrelat a la terra i un classicisme estilitzat en el qual incorpora el facetat cubista i el món imaginari surrealista". Va rebre dues vegades premi del Carnegie Institute de Pittsburg, els anys 1933 i 1939. El 1953 el Prix de l’Île de France per Le Potager de Corot (1926). Va ser membre associé de l’Academie de Beaux Arts de França el 1958 i nomenat Chevalier de l'Ordre National de la Légion d'Honneur (1931) i Oficial de la Légion d'Honneur de França (1966). També va rebre l’any 1963 a Barcelona la Medalla d’Or de les Arts Escèniques que atorga l'Institut del Teatre, entre altres honors.
Les seves obres s'han exhibit a l'Art Institute of Chicago (IllinoisUSA), Austràlia, Barcelona, Bayonne, Brussel·les, l’American Gallery and County Museum of Los Angeles (Califòrnia), Dublín, Londres, Madrid, Nova York (diverses galeries com la Valentine Gallery i el MOMA), Pittsburgh (Pennsilvània- USA), París, Praga, Munic, San Francisco Museum (Califòrnia), Saint Louis City Art (Missouri-USA), Statford von Avon (Anglaterra) i la Claridge Gallery de Londres, Toledo Museum (Ohio-USA), Tòquio-Osaka, especialment al Salon d'Automne i en nombroses galeries parisenques i del territori francès, a més de les espanyoles. Recentment el MNAC va adquirir una obra de Mariano Andreu, inclosa al catàleg, i que s'anomena 'Jeunes filles au balcon' (1924).
El Museu de Mataró, que li va dedicar fa un parell de dècades una exposició provinent del MNAC, compta en la seva col·lecció amb l'obra d'Andreu anomenada Orb, considerat l'esmalt més gran del món. Creat durant la segona dècada del segle XX per Andreu amb l'artista Ismael Smith, durant la seva estada dels dos a França. Representa un home cec rodejat de dues dones. Malgrat que la família d'Andreu es va traslladar a Barcelona poc després del seu naixement, l'artista va mantenir al llarg de la seva vida estrets vincles amb la capital del Maresme.
Comentaris