La Banda i La Coixinera omplen el Pati del Cafè Nou

L’última nit de Santes encara hi havia espai per una cita molt especial. Ja és tradició que la nit del 29 l’Agrupació Musical del Maresme ofereixi un concert preparat per a l’ocasió juntament amb altres formacions. Enguany va ser el torn de La Coixinera, el conjunt mataroní que tot just ara celebra el seu quinzè aniversari. Pocs minuts abans de les 9 del vespre el Pati del Cafè Nou ja s’omplia de gent amb ganes d’escoltar bona música de la mà d’aquesta curiosa combinació mataronina. 

La Coixinera és un imprescindible de la Festa Major i de la cultura popular mataronina, i ahir va tornar a demostrar que la seva música no s’entén sense el paper que juga a la cultura local. Juntament amb la Banda, van oferir gairebé dues hores de melodies tradicionals combinades amb les sonoritats i ritmes rockers que els caracteritzen. Els sons de la gaita i la gralla no van faltar en una perfecta combinació d’estils i canvis de ritme entre els dos conjunts. 

La Coixinera i La Banda van fer gaudir a tothom amb un concert únic i un repertori basat en els arranjaments del compositor Marcel Casellas, un dels noms més importants i prolífics en l’àmbit de la música tradicional catalana. Sota la batuta del director Pere Bono, van fer un repàs per les músiques que formen part dels 15 anys de vida de La Coixinera. Van interpretar peces com ‘Quatre+1’, ‘Pep Riera’, amb una perfecta introducció de la gaita per després pujar la intensitat amb força, ‘Ferroviari’, amb canvi brusc de ritme i rock a meitat de la cançó, ‘Ballades’, amb una destacada presència de tota la banda i les veus, ‘Anys i panys’, sintonia especial composada pels 20 anys de Televisió de Mataró, ‘Hereu riera’, del seu disc Titani, ‘Transformacions’, ‘Oda a Mataró’ o la peça de ‘La fogonada’. 

La cançó encarregada de tancar el concert va ser ‘Mar i muntanya’, amb un públic ben entregat cantant la lletra de principi a final. Però, encara hi havia una sorpresa final, i és que no podien marxar sense interpretar una mica del Bequetero. Primer la banda en solitari, després una versió de La Coixinera amb el seu estil personal i, finalment, ambdues en conjunt. Des del públic i fins als músics de l’escenari no s’hi van poder estar de ballar i comptar fins a 15 per última vegada fins a l’any que ve.