L'ozó de l'alta atmosfera

L'investigador Miguel Àngel Rodríguez fa un anàlisi per a la premsa gratuïta (ACPG) de la situació en què es troba la capa d'ozó a propòsit del dia internacional de la preservació de la capa d'ozó, el 16 de setembre.

L'ozó és un gas que esta present de manera natural a l'atmosfera. A prop de la superfície terrestre, l'ozó es forma en presència de contaminants i pot assolir elevades concentracions que són nocives per a la salut humana.

La major part de l'ozó però, un 90%, es troba a les capes altes de l'atmosfera, entre 15 i 50 km d'alçada, on es genera en presència de radiació ultraviolada i forma l'anomenada capa d'ozó.

Desgraciadament, aquest filtre natural d'una radiació que si arribés a la superfície terrestre seria molt perjudicial pels éssers vius, es destrueix en presència de compostos químics amb àtoms de clor o brom, que són molt reactius. Això està passant per l'arribada a la capa d'ozó de compostos químics produïts per l'home com ara els halògens, CFCs (clorfluorcarbons) i HCFCs (hidroclorfluorcarbons), que s'utilitzen com a refrigerants, en els acondicionadors d'aire i en els esprais; i els halons, que es fan servir en els extintors. Grans quantitats d'aquests compostos han estat emeses a l'atmosfera des de la primera meitat del segle XX, però el seu efecte nociu sobre la capa d'ozó no va ser detectat fins a la dècada dels 80 quan es va observat un enorme forat a sobre de l'Antàrtida. La desaparició de l'ozó es produeix a tot arreu, però es més intensa a les zones polars, sobretot a l'Antàrtida, perquè allà, degut al fred es formen núvols que contenen micropartícules de gel que afavoreixen les reaccions que destrueixen l'ozó.

La resposta de la comunitat internacional davant de la destrucció imminent de la capa d'ozó va ser desenvolupar el Protocol de Montréal (1987) pel qual els estats signants, actualment més de 180, es comprometien a anar reduint la producció dels compostos que destrueixen la capa d'ozó fins a aturar-la en l'any 2050, i a substituir-los per altres menys perniciosos. Aviat, va quedar clar que aquest compromís era insuficient i per això al 1990, a Londres, es va acordar esmenar el Protocol per tal què els països industrialitzats paressin la producció l'any 2000 i les nacions menys desenvolupades en el 2010.

Una nova esmena, aquest cop a Copenhagen en 1992, va avançar la parada en els països desenvolupats a l'any 1996. Altres esmenes menors s'han produït des de llavors a Vienna (1995), novament Montreal (1997) i Beijing (1999). Els termes del Protocol de moment s'estan acomplint però això no vol dir que no presenti problemes. Actualment es continua permetent l'ús dels CFCs i d'altres gasos en aplicacions menors relacionades amb la medicina. Els HCHCs, substituts del CFC-12, encara provoquen una certa destrucció de l'ozó i per això es deixaran de produir cap al 2050. Abans, però, la tecnologia haurà de trobar algun substitut. Finalment, els HFC, substituts dels halons, no destrueixen la capa d'ozó, però són gasos hivernacle que intervenen en l'escalfament global.

I què s'observa a la natura? Recentment s'ha començat a reduir la concentració d'alguns d'aquests gasos d'acord amb les previsions, però haurem de tenir paciència perquè si es continua complint el Protocol de Montreal i les seves esmenes, no es retornarà a les concentracions d'ozó que hi havia abans dels anys 80 fins al 2060. Mentre el forat d'ozó continuarà augmentant fins al 2015 quan començarà a disminuir fins a desaparèixer cap el 2050. La solució definitiva d'aquest problema es produirà doncs uns 75 anys després d'haver-se detectat.

La qüestió de l'ozó ens ensenya tres coses. La primera és positiva: la nostra societat te la capacitat d'arribar a acords internacionals per tal de solucionar problemes globals. La segona és un toc d'atenció: la natura te molta inèrcia, un cop se la canvia costa molt retornar-la al estat on es trobava abans. La tercera és negativa: si un problema tan senzill com deixar de produir quatre compostos trigarà 75 anys en solucionar-se, quina és realment la nostra capacitat de resposta davant d'un problema molt més greu i perillós com ara el canvi climàtic que requeriria la transformació de tot el nostre model energètic i del nostre tipus de vida, i al que ja arribem tard?

Investigador del laboratori de recerca del clima (LRC) de la Universitat de Barcelona. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam