L’obra literària de Francesc Manunta

En la vida d'aquest capellà alguerès, mort fa quinze anys, hi ha un caire especialment remarcable. Manunta va escriure al llarg de tres dècades gairebé de manera ininterrompuda. La seva producció abasta diversos gèneres literaris assaig, poesia i un apartat important del que avui anomenaríem literatura del jo, les memòries i el gènere epistolar.

En 1964, publica el Petit compendi de la Doctrina Cristiana. La Celere. 1964 en col·laboració amb D. Josep Sanna, l'autor del famós i extens diccionari alguerès. És molt suggestiu llegir-ne el pròleg, del Petit Compendi, en el qual els autors hi presenten un promptuari fonètic a emprar per a llegir i parlar bé el dialecte local. S'hi fa una versió modernitzada del catecisme dels bisbes Arduino i Radicati. Posteriorment Manunta i Armangué l'editaran en edició facsímil que ressenyarem en aquest mateix escrit.

Un assaig històric Il Santuario di Valverde tra arte, storia e leggenda. La Celere, l'Alguer. 1984 ofereix, al costat d'una anàlisi objectiva i rigorosa sobre el nom i el transcorregut vivencial de l'esmentat santuari al llarg dels segles, una prosa amena i amb sentit didàctic concebuda amb cura per a qui havia de ser-ne lector.

Cançons religioses de l'Alguer catalana .Tres volums. La Celere,1988 - 91, ens mostra novament el Manunta recercador, i en aquestes obres, de la tradició religiosa popular. L'estudi tracta de les fórmules en què el poble palesava la seva devoció, exposava la seves peticions devotes o celebrava les festes d'algun sant. Tot i el mètode científic rigorós emprat en aquest assaig, Mn. Manunta esdevé un didacta nat i sensible al possible lector, del qual sembla que volia abastar totes les expectatives quan, aquest, es decidís a iniciar la lectura dels llibres de cançons religioses.

Dins del marc de l'elaboració assagística, col·labora amb al Dr. Joan Armangué en la reedició del llibre dels bisbes Radicati i Arduino Doctrina Cristina La Celere, 1993 edició que constitueix un pas important en la via de recerca del català de l'Alguer dels segles XVII i XIX.

Quant a l'escriptura de prosa creativa cal esmentar les narracions aplegades, entre les d'altres autors, en el dos volums Contes i Rondalles (Edicions el Sol. 1995).

Dues obres encara enriqueixen el contingent de la prosa de Manunta, dos llibres que formen part de l'anomenada literatura del jo, ja esmentada, del qual hem parlat al començament: Records d'infància i altres memòries. La Celere. 1997 i Francesc Manunta. Un profitós epistolari La Celere. l'Alguer. 2005 a cura de P. Català i Roca.

La contribució de D. Manunta a la literatura catalana de l'Alguer i a la llengua literària local es veu manifesta en aquests dos llibres, l'un de creació reposada, fruit de la reflexió en funció de la bellesa en l'estil i de la correcció formal. L'altre llibre, l'epistolari amb Pere Català i Roca, palesa l'estima per la llengua i els sentiments generosos hi brollen de manera espontània i té el gran valor de fer conèixer la personalitat profundament noble i de convicció de lluita per la llengua del signat. I encara més, ens permet conèixer l'home culte, el sacerdot convençut i , alhora, humil i conscient de les pròpies limitacions.

En poesia, és en el gènere, que el nostre autor va ser més prolífic. Al llarg de vint anys va publicar cinc llibres de poemes. Les veus (1970), Aigües vives (1976), Llavors de llum (1981), Miques de mirall (1988), Transparències (1991). Manunta, en el conjunt de la seva obra poètica, transmet un missatge a tots els homes “qualsevol convicció o fe tinguin” sobre els valors universals de llibertat, igualtat i fraternitat en el convenciment que cal un nou canvi social, una nova revolució que ha ser d'esperit cristià. No debades Mn. Francesc va anar a les terres llunyanes del Brasil a missionar, ja que la “igualtat” entre els homes preconitzada per la revolució francesa, mai no s'ha vist realitzada des del materialisme dialèctic, ni del capitalisme més humanitzat i no cal dir, des del feixisme o nazisme. Manunta, però, creia, sense vacil·lació, que en el cristianisme hi havia la font de la solució d'un règim de pau ,de justícia, de veritat i d'estimació per a la humanitat. Com ja s'ha escrit, però, serà bo de recordar, “ darrera cada mot de la seva poesia, darrera de cada expressió hi ha la limpidesa esclatant del seu esperit ”.

És d'esperar que, en un futur no llunyà, hom aplegui tota la bibliografia de Francesc Manunta, el qual es prodigà a més a més escrivint articles en diverses revistes i publicacions. Des d'aquestes línies ens hem limitat a esmentar la seva obra editada en forma de llibre, si més no, de la que tenim coneixement.