L'independentisme a trossos

Després que quedés un desengany important del tripartit, constatable en els resultats del 28N, hi ha qui comença a vendre tripartits independentistes. Tot fa pensar que aquesta hipotètica unitat naixerà amb la mateixa problemàtica i dificultat que ha tingut l’esquerra per compartir un projecte comú, pel que s’ha vist força insalvable si cada part vol “marcar paquet” per damunt de l’altra. La unitat de l’independentisme arriba ara fora de temps, havia d’haver-se materialitzat en un gran projecte després de les mobilitzacions per les consultes sobiranistes, però si no es va fer és per les diferències i els personalismes de sempre. Amb el cost bastonejat, torna la idea de la unitat, fora de joc. Aquella famosa frase de “les esquerres només van juntes a la presó i al davant de la paret de l’afusellament”, pot aplicar-se a una gran part de l’independentisme català, que pel que es veu només va junta davant les càmeres de la premsa i amb un únic mantra als llavis: in-de-pen-dèn-ci-a! com a programa electoral. La poca seriositat, en política, dóna sempre la victòria als adversaris.