L’impacte de l’austeritat sobre la salut: l’austeritat mata?

L'impacte de l'austeritat sobre la salut: l'austeritat mata? La crisi i la recessió econòmica ha suposat un repte considerable per als governs dels països desenvolupats. Com fer front a la caiguda dels ingressos i de l'ocupació, i com estimular l'economia ha estat el gran què de les polítiques de gestió pública dels darrers sis anys. La resposta de tots els països però, no ha estat la mateixa: mentre que uns governs han apostat per la reducció del dèficit amb polítiques a curt termini – seguint indicacions i preceptes dels organismes econòmics internacionals- amb les conseqüències que això ha esdevingut sobre drets i serveis assolits històricament, d'altres han intentant mantenir la despesa social i cercar estratègies per a evitar la destrucció d'ocupació i la caiguda del consum. En els països llatins mediterranis, que presenten uns models de benestar de tipus familistes i models de relacions laborals més febles, és on més s´han emprat les receptes de la troika. Aquestes han mesures liberals a un problema generat en un marc de política neoliberal.

Aquestes respostes diferenciades ha proporcionat a analistes disposar d'experiments reals i naturals per a observar com les diferents polítiques incideixen en l'economia, en molts àmbits de la vida social, i també en la salut.

La crisis i recessió espanyola des del 2007 ha anat aportant algunes dades estadístiques sobre l'impacte que està tenint aquesta situació socioeconòmica sobre el mercat de treball, sobre els sectors productius, sobre les desigualtats socials en general i com està canviat l'accés a recursos i oportunitats. Sobre la interpretació d'aquestes, les seves causes i conseqüències, i sobretot si les polítiques de reducció de dèficit públic en pro d'altres prioritats han fet córrer mars de tinta, ocupat hores de tertúlies i debats de tots tipus al carrer. Hi ha hagut tot tipus d'arguments que han anat des de la crítica a diversos arguments amb càrregues ideològiques, justificacions o pretensions. La mateixa UE s'ha sumat al debat i ha reconegut que aquesta no és l'Europa que es vol perquè no és el desitjat ni en l'Europa de la Cohesió Social, ni en l'Estratègia Europea d'Ocupació que havia de fer d'aquesta països i ciutadans les zones més desenvolupades del món, més competitives i més cohesionades. I aquest posicionament s'ha emès arrel de les dades que subratllen les conseqüències en l'àmbit laboral, en les economies familiars, en l'àmbit educatiu... però a nivell de salut quin és el cost humà de les polítiques de reducció del dèficit, de les retallades?

A la pregunta s'atreveixen els epidemiòlegs David Stucklet i Sanjay Basu amb la seva obra “El coste humano de las políticas de recorte: por qué la austeridad mata.” És el primer llibre que s'atreveix amb el debat polític i econòmic des de la perspectiva de la despesa humana, de l'impacte i afectació en el benestar físic i mental de la població. S'atreveixen amb l'experiment comparatiu.

La conclusió de la compilació d'estudis del llibre és rotunda: els efectes negatius sobre la salut pública a Europa té a veure amb la gestió dels governs que acaba traslladant-se en l'aparició de trastorns, malalties i fins i tot en tragèdies humanes. Exemples? Aporten la comparació de països com els nòrdics on el nivell de vida, salut i benestar psicològic i social malgrat la crisi ha millorat, mentre que d'altres com els llatins la cosa va en una altra direcció i a pitjor. Les retallades en el camp de la salut, en l'atenció primària, en les prestacions sanitàries en general són perjudicials per a la salut humana.

La resposta dels governs és retallar allà on més es necessita, i les mesures que s'estan prenent pels detentadors públics influeixen en que la recuperació i sortida de la situació sigui més dificultosa, i a més, empitjorant pilars fonamentals com l'ocupació. “ Per desgracia, els polítics espanyols no estan fent cas ni als seus ciutadans ni a les dades” subscriuen els epidemiòlegs.

Els autors clouen a més que totes les decisions econòmiques que prenen els governs autonòmics, locals i nacionals no és només una resposta a mesures economicistes o tàctiques ideològiques, d'índexs i indicadors macros i micros, o de reajustaments de plantilles... és també una qüestió de vida o una qüestió de mort; de qui pot optar a recursos i pagar-se el seu benestar i de qui es queda despenjat en una societat on les xarxes de solidaritat, el suport, les mesures de protecció i el benestar estan en deteriorament progressiu. Però en si les mesures econòmiques no són el virus o l'agent patogen que està provocant l'increment de la població vulnerable a les malalties; més aviat són la “ causa de les causes” de la mala salut.