L'immigrant: culpable o víctima de la crisi?

El fenomen de la xenofòbia o l'odi i hostilitat envers els estrangers està intrínsecament emparentat amb el racisme i l'etnocentrisme. Sempre han estat presents en l'ànim humà. Els antropòlegs ho han advertit ja en els pobles arcaics. En els nostres dies hi ha brots de xenofòbia a Europa, EUA i al Japó. L'explicació de l'existència d'aquesta fòbia rau en problemes o qüestions d'índole econòmica. Els estrangers apareixen com a competidors deslleials en la recerca de feina i permeten que patrons sense escrúpols els utilitzin per disminuir els seus costos. I són molts els falsos mites que existeixen sobre els immigrants. En aquest article ens agradaria aclarir amb estadístiques i casos pràctics els falsos mites sobre els immigrants i seus orígens.

Entre les creences més arrelades hi figura que els immigrants no paguen impostos. Però el que confon la població és que no es diferencia entre l'empleat (el que cobra mensualment una salari pel seu treball) i l'empresari que, per exemple, té una botiga de queviures. La realitat és que durant els dos primers anys, TOTS els nous comerços estan exempts del pagament de l'impost d'activitats econòmiques. Això és vàlid independentment de la nacionalitat de l'empresari. Un altre cop polítics que ometen dir tota la veritat per barrejar els conceptes, cosa que dóna origen a la mentida que ens ocupa.

Últimament en el barri del Palau s'han recollit firmes per tenir més seguretat perquè n’hi ha que diuen els immigrants vénen a cometre delictes. Però la Policia confirma que el 63,5% de les bandes criminals són mixtes (integrades per espanyols i estrangers). Aquests polítics que aprofiten la ignorància de la gent, el que fan és tan sols aplicar una agenda europea que barreja immigració, seguretat i terrorisme. Així l'opinió pública barreja una altra vegada aquests conceptes i automàticament es constitueix en la seva ment una ciutadania jerarquitzada: ciutadans de primera, ciutadans de segona i ciutadans de tercera.

El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides en la seva decisió CCPR/C/96/D/1493/2006 del 17 d'agost de 2009, ha advertit Espanya que les actuacions policials basades en el color de pell de les persones “són discriminatòries” i “contradictòries amb una política efectiva de lluita contra la discriminació racial”. El color de la pell no pot definir ni la nacionalitat ni la situació administrativa d'una persona.

Discriminació, pobresa i falsos mites fan patir els immigrants. Per a tothom és molt fàcil pronunciar-se tant a favor com en contra de la immigració, però el que es demana és anar més enllà. Conèixer-la, saber com funciona i poder solucionar les seves repercussions a temps com la gana i l'atur. Aquest últim afecta en especial els immigrants. El simple fet d'estar a l'atur és el millor control social, que humilia el treballador immigrant a suportar qualsevol tipus d'explotació per aconseguir o conservar el seu lloc de feina.