L’homenet verd que balla ‘break dance’

“Mataronines i mataronins, sóc el nou semàfor dels carrers de Mataró. No, no hi poseu aquesta cara, que penso que tinc dret a dirigir-me a vosaltres de tant en tant, després que us passeu el dia mirant-me, no? De segur que sóc l'objecte de la ciutat que més mireu, al cap i a la fi us hi va la vida, tant si aneu a peu com conduint. M'observeu tant, que cada dos per tres em feu posar vermell! D'acord, l'acudit és dolent, però és que sovint no carburo bé, se'm creuen els cables; és el que té estar tot el dia plantat fent la meva feina, amb sol, amb fred, amb pluja o vent.

Bé, anem al que us volia explicar. Resulta que fa unes setmanes que m'han canviat el disseny. Estic content amb el meu renovat interior, més visible encara que hi toqui el sol. Però l'homenet verd que m'hi han posat, en comptes de convidar-vos a creuar el carrer, us convida a ballar ‘break dance'! Aneu tan atribolats que quasi tots, quan em poso verd, seguiu creuant a l'altra vorera, no us hi fixeu que no és això el que se us demana. Només l'altre dia un grup de nostàlgics de la seva adolescència que fregaven la quarantena van venir preparats, amb parquet i ràdiocassete en mà, i quan va ser el moment es van posar enmig de la ronda Prim, tocant a la plaça de Granollers, i van començar a fer aquells moviments que sembla que es trenquin. Ja m'agrada, ja, l'espectacle, i que passin coses davant meu, però als sempre impacients conductors no els va acabar de fer el pes.

Però aquí no s'acaba la cosa. Amb això que Mataró és enguany Ciutat Pubilla de la Sardana, l'altre dia un grup de noies i nois calçats amb espardenyes que s'esperaven per travessar van interpretar que, quan em posava en vermell, els estava dient que ballessin una sardana! I és que l'homenet vermell, amb els braços estirats així, no està pas esperant res, sinó fent els llargs de la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan. És clar, mira, els del ‘break dance' ho van fer mentre jo tenia la indicació verda, però aquests altres, que més tard vaig saber que eren de les Colles Repuntejant, es van situar enmig del trànsit quan estava en vermell. El caos que es va muntar va ser fenomenal, i uns mossos d'esquadra que no acabaven de trobar el taller que els corresponia van haver d'intervenir per posar ordre.

Si no estigués tan ocupat les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, quantes coses suculents que us podria explicar. Ah, i de quantes infraccions podria informar a les autoritats! Però em sembla que això ja no us faria cap gràcia...