L’estratègia de l’arquera

El gran Rovira-Brull va crear l’escultura monumental de Laia l’arquera, inaugurada l’any 1998, com a representació de la unió entre l’home i la terra. Dues dècades més tard, el símbol ineludible de Mataró, que rep orgullosa locals i visitants a l’entrada sud de la ciutat, ha esdevingut tan efectivament com simbòlica un nexe entre intel·lecte i matèria, un punt de confluència de tres eixos que representen oportunitat, present i futur de Mataró:  el binomi universitat-empresa, el potencial de la indústria, el comerç i serveis i, per últim, el mar.

L’estratègia de l’arquera és i serà el cavall de batalla dels propers anys. Al seu voltant tenim els elements necessaris per generar riquesa i llocs de treball, d’aquí la necessitat d’explotar de la manera més encertada aquesta peça vital de la ciutat.

Pel que fa a l’eix universitat-empresa, ja s’ha demostrat que TecnoCampus és un referent català, amb 3.530 estudiants matriculats aquest curs (el 83% dels nous alumnes han triat els seus graus com a primera opció), 121 empreses allotjades al parc tecnològic amb 782 treballadors i 82 empreses creades a l’últim any. El seu creixement potencial s’ha de considerar més enllà del desenvolupament del sector d’Iveco-Pegaso. Actualment hi ha 195.000 m² de sostre disponible perquè s’instal·lin empreses i serveis a l’entorn del TecnoCampus, pendent de construir o sense activitat, si sumem l’oferta a disposició de futurs inversors als sectors d’El Rengle, Iveco-Pegaso, Les Hortes del Camí Ral, Pla d’en Boet, Balançó i Boter i al Port. Cal apostar per tots ells per potenciar l’activitat productiva i la seva relació amb el pol d’atracció del TecnoCampus.  Amb el suport d’eines com el Pla d’Acció integral de millora dels Polígons d’Activitat Econòmica, que ens proporciona dos milions d’euros per invertir, i el nou planejament que ordena els usos i activitats als polígons industrials hem de ser capaços d’implantar o atraure noves activitats relacionades amb el parc tecnològic en peces estratègiques ara sense activitat, com l’edifici singular de Bankia al polígon de Pla d’en Boet –antiga seu de Caixa Laietana–, amb 30.000 m² de sostre destinat a oficines i magatzems.

Fent confluir la indústria, el comerç i els serveis amb l’eix marítim, el gran repte pendent és obrir la ciutat al mar. La dinamització del Port, especialment de la seva zona comercial, el traspàs de la carretera N-II i la seva reconversió en un vial més urbà i amable, el projecte per integrar l’estació de Renfe al futur pas de la ronda de Barceló, iniciatives com Mar en valor i l’aposta per l’economia blava formen part de les estratègies per aconseguir-ho.

Insisteixo, l’estratègia de l’arquera és global. És inqüestionable que el desenvolupament del sector Iveco-Pegaso ha de contribuir a la connectivitat de la ciutat no només amb TecnoCampus sinó també amb el mar, però no és menys cert que cal renovar l’antic polígon de Balançó i Boter per relligar els teixits productius de ponent amb el TecnoCampus i la resta de la ciutat a través de l’eix del Camí Ral. La ciutat no es pot permetre el luxe de menystenir cap peça. Hem d’unir, relligar, en definitiva, connectar la ciutat amb els seus actius.