Rosa Agenjo sempre pinta el seu estimat Maresme al natural. Ja des de petita, agafava els pinzells i el cavallet i s'endinsava a les vinyes de la seva Alella natal per captar l'esplendor del paisatge mediterrani. Gairebé mig segle més tard, no s'ha cansat ni de treballar a l'aire lliure, ni d'alimentar la seva obra amb la llum, els colors i els personatges de la seva comarca. La meva vida està vinculada a aquest paisatge explica la pintora, catedràtica de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i en plenitud artística. Agenjo és la protagonista de l'exposició del mes d'abril a l'Espai Capgròs, amb una mostra titulada Laietànies que s'inaugura el proper divendres, dia 30.
El contingut de l'exposició té un cert component místic. El fil conductor de la dotzena d'olis, de gran i mig format, que Agenjo presenta a l'Espai Capgròs és el personatge de la Laietània, un esperit del passat, de la cultura ibera prellatina, que s'apareix constantment a la pintora entre les vinyes i els boscos de la comarca. Ve de l'antiguitat a saludar-me, assegura. La Laietània és un símbol que la pintora utilitza per expressar, per un cantó, llibertat, diversitat i respecte a la natura i al paisatge que ella tant estima; per l'altra, la identitat femenina, un dels ítems cabdals en l'obra d'Agenjo. L'artista alellenca presenta una dona que sempre genera un espai propi a la naturalesa, la domina, però sense agressivitat. Són figures femenines en actitud plàcides, portadores d'objectes quotidians (un llençol, una flauta, un llibre) que alhora estan carregats de simbolisme. Per Agenjo, la dona maresmenca ha viscut en plenitud. A pesar de tot, aquesta comarca no és una terra de dificultats, per això les meves pintures són optimistes, hi ha plasmada una certa felicitat.
La Laietània és una dona oberta a la muntanya i al mar a la cultura i a la dignitat, sempre lluitant per mantenir aquesta identitat. És la veu de la dona lliure, que reivindica un lloc a la societat. Ho afirma Xabier Osarte, poeta i company de fatigues d'Agenjo, que ha traduït en vers les obres de la pintora. Les seves pintures sempre estan vinculades als valors de la terra i l'esperit. Valors com l'autoestima, l'emoció i la vida, arelats a la terra i a l'esperit de l'home, dels quals les laietànies en són transmissores. A la inauguració de dia 30, que també comptarà amb la presència del crític d'art Pere Pascual, Osarte recitarà diversos poemes inspirats en la pintura d'Agenjo.
Com no podia ser d'una altra manera en unes obres centrades en el Maresme, el mar també hi és present. Agenjo presenta un paisatge molt característic de la comarca, el de suaus vessants muntanyoses on regnen els pins, les alzines i les vinyes, amb escletxes que deixen entreveure el gran blau de fons. Ara els municipis s'han obert al mar, però abans no era així, l'havies d'anar a buscar, desplaçar-te a llocs des d'on el poguessis veure. La perspectiva utilitzada és la que es podia veure des dels poblats ibers assentats a la comarca, en la seva majoria a les vessants de la Serralada Litoral.
Pintar ceràmiques també és una via d'expressió per a Agenjo. La pintora vincula la ceràmica a la dona, la vida sedentària i la idea de família. Les dones vana aprendre a conservar, a guardar en ceràmica l'aigua, l'oli, el raïm, el vi... conservar és l'inici de la civilització. Recentment, Agenjo ha exposat les seves ceràmiques al Museu del Càntir d'Argentona.
Retroalimentar-se
Agenjo critica que l'àmbit artístic i universitari català es fixi sempre en les noves corrents estrangeres enlloc de seguir explorant la tradició artística de la seva terra. Tenim un modernisme i un noucentisme fantàstics. Amb el gran ventall de què disposem, podria repetir quatre vides seguides i seguiria trobant bellesa a tot arreu assegura. Per la pintora, fixar-se tant sols en moviments internacionals generats per uns altres és una actitud errònia, ja que podem realimentar-nos del què hem tingut.
Divendres dia 30 · A 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Capgròs
Rosa Agenjo amb un dels seus quadres
Comentaris