L'Espai Capgròs exposarà durant tot l'abril obres d'Alfred Opisso

L'espai Capgròs presenta durant tot el mes d'abril una exposició singular protagonitzada per Alfred Opisso, fill del popular pintor i il·lustrador Ricard Opisso. La mostra trenca un període de més de deu anys de silenci i es presenta com un dels actes estel·lars del vintè aniversari de l'empresa Capgròs.

Alfred Opisso no era mataroní, però hi va viure gran part de la seva vida, concretament des de 1947 –quan es va casar amb la mataronina Maria Lluïsa Julià–, fins a la seva mort, el 1980. Per això Capgròs, que fins ara només ha exposat autors locals, l'ha inclòs dins el seu calendari.

A la mostra s'hi podrà veure una selecció de l'obra d'Opisso amb representació de tots els mons que li agradava pintar: els temes de circ, l'ambient de París, el de la bohèmia dels bars, o les imatges infantils, així com la bellesa femenina: «Hem intentat recopilar una mica de tot el que ell tocava», explica Antònio Espín, comissari de l'exposició.

En total es podran veure una quinzena de peces de diferents mides que provenen directament del fons familiar. Entre els quadres d'aquesta selecció hi ha dibuixos, aquarel·les, pastels però sobretot olis. Es dóna el cas, a més, que algunes d'elles són inèdites: «Hi ha alguna peça que l'hem treta del seu estudi i que per tant no s'havia exposat mai amb anterioritat», afirma Espín.

El crític d'art Pere Pascual, en un article escrit per al número de maig de la revista Mataró Report, defineix l'artista com a «dolç, poètic i sensible en grau màxim». «Va ser un creador que va voler i saber copsar la bellesa», diu Pascual. Per la seva part, el periodista Josep M. Cadena es refereix a un «excel·lent dibuixant i bon pintor».

Artista precoç i discret

Alfred Opisso (Barcelona 1907-Mataró 1980) mai no va tenir l'ampli reconeixement que com a artista es mereixia, segons explica el crític d'art Josep Maria Cadena en el díptic de presentació de la mostra. Excel·lent dibuixant i bon pintor, la popularitat del seu pare, Ricard Opisso, i la fama de l'oncle, Joan Cardona, deixaren en segon terme les seves qualitats com a retratista al llapis plom i com a autor d'olis molt destacables. Li hauria agradat destacar pels seus propis mèrits, però acceptava com li havien anat les coses en el món de l'art, gràcies a la seva discreció.

Havia demostrat des de ben jove les seves qualitats artístiques. Passaria per «Llotja» i per les acadèmies Baixes i Galí, però la veritable formació la rebria del pare i l'oncle. Molt jove, en el 1921 i 1922, començaria a participar en diverses exposicions. Considerat una ferma promesa, a inicis dels trenta formaria part de l'organització artística que animava amb bon nas artístic Joan Merlí. La Guerra Civil, com a molts, li va produir un gran trasbals, i asseguren que això li va imepedir establir una línia artística pròpia, per bé que va millorar molt les seves qualitats formals.