L’escola, l’institut: la casa del saber

El dia 12 de setembre, els centres escolars han obert les portes per rebre milers de nois i noies que, amb més o menys il·lusió, s’hi han personat per començar o continuar els seus estudis. Cada any, arribades aquestes dates, em pregunto si els alumnes són conscients, que. travessada la porta de l’escola o de l’institut, entren a la casa del saber, que trepitgen un altre àmbit i que el règim sociològic escolar mereix un capteniment concret que propiciï l’aprenentatge i el discerniment que és conseqüència de posseir el sentit de la distinció.

Aquesta qüestió, que se’m presenta cada començ de curs escolar, es trasmuda en el desig, que voldríem acomplert, que els alumnes fossin conscients que el centre escolar és la casa del saber, del saber a ensenyar i del saber a aprendre. I el seu comportament, els seus hàbits i costums haurien de ser notablement diferents dels que despleguen a vegades en la societat en general.

A l’escola, la més vella tradició així ens ho ha ensenyat, hom hi va a aprendre. Hom hi va a ensenyar. És clar que mentre s’aprèn hom s’educa i mentre s’ensenya també es forma la persona, però no podem confondre ensenyament amb educació. Aquesta darrera pertany principalment a la família i a la societat, que malauradament, adesiara, ni una ni l’altra compleixen del tot la seva missió.

Vaig ser convidat a visitar un institut, a finals del curs passat, en un barri perifèric de Barcelona, d’alumnat d’origen divers i procedent de famílies de nivell sociocultural baix. Vaig restar admirat com, a les nou del matí, els nois i noies entraven amb un gran respecte per la institució escolar, res de crits ni empentes. Tampoc formaven files. A la porta una professora els donava el bon dia. Em va semblar que aquells alumnes havien après a saber estar i a saber ser.

Després de la primera classe, vaig poder comprovar que el capteniment dels mateixos nois i noies en els passadissos era més que correcte. Vaig tenir la sensació que hi havia consciència entre ells, que se’ls havia sabut ensenyar que l’institut era la casa del saber. Que el règim de convivència i respecte era vigent allà dins, independentment dels avatars i circumstàncies que es poguessin produir en el marc social o en el barri on vivien.

El respecte per a la institució escolar, per als professors, per als mateixos companys alumnes i per al personal no docent, per a la casa que els acollia, és un element bàsic per formar homes i dones estudiosos i que, estudiant han après el valor de poder disposar d’una casa del saber.