L'entrada de PxC

La irrupció de Plataforma X Catalunya (PxC) a l’Ajuntament de Mataró obliga a una reflexió del conjunt de la societat mataronina sobre les causes que l’han provocat. Sembla evident que els més de 4600 vots que ha rebut aquest partit xenòfob són fruit del malestar d’un gruix important de la població davant la situació actual. En un marc de crisi profunda que està colpejant severament els barris, amb uns índexs d’atur que es mantenen molt elevats des de fa mesos i sense signes de recuperació evidents, la desesperança comença a fer-se patent entre els veïns. A aquest fet s’hi suma el descontentament que molts ciutadans senten vers la gestió del fenomen migratori. Malgrat que l’arribada de nouvinguts ha descendit força en els darrers anys, l’elevada presència de població immigrada en determinats barris ha generat tensions veïnals que les polítiques de nova ciutadania i de convivència no han sabut resoldre, malgrat que a Mataró no s’han produït incidents ni polèmiques remarcables en aquest àmbit. Tot plegat conforma un còctel explosiu que PxC ha sabut agitar amb força i precisió. Sense un cap de llista visible ni actes de campanya, la formació tan sols ha necessitat un lema potent –Primer els de casa- i propaganda agressiva a les bústies –investigada per la fiscalia pel seu contingut presumptament racista- per convertir-se en la quarta força política de la ciutat. Un fet que ha agafat tothom a contrapeu, cosa que reclama una relectura del panorama polític i socioeconòmic de la ciutat, fins ara força esbiaixada. Però sobretot posa de manifest que els partits polítics ‘tradicionals’ i majoritaris no han sabut donar una resposta a la preocupació que sent la ciutadania per la incertesa dels temps actual. No ha sabut parlar-los cara a cara ni construir un discurs de futur que poguessin compartir. Un error que no poden obviar si no volen que fenòmens com el de PxC continuïn creixent en els propers anys.