La pseudogestació o “embaràs psicològic” en les gosses

La pseudogestació, que se sol anomenar col·loquialment “embaràs psicològic”, no és una malaltia, sinó una condició fisiològica (normal) de les gosses no esterilitzades. Se sol donar a les gosses uns 40-60 dies després del zel, i els símptomes que apareixen quan una gossa té un embaràs psicològic, són els mateixos que si la gossa estigués embarassada realment: pot agafar roba o papers i fer-se un cau en un lloc tranquil de la llar, a vegades es mostra més irritable, pot “adoptar” joguines com si fossin cries, i presenta llet a les mames. També pot menjar menys o no menjar, rebutjar sortir a passejar, i mostrar-se més nerviosa.

Aquests comportaments poden resultar molestos, però si no fem res, passaran sols després d’un temps variable d’uns dies o setmanes. Tanmateix, si aquests símptomes són massa marcats o si la llet a les mames provoca una inflamació o infecció (mastitis), cal tractar aquest estat d’embaràs psicològic.

Fa un cau en un lloc tranquil, presenta llet a les mames o “adopta” joguines com si fossin cries

Els tractaments consisteixen en administrar inhibidors de la prolactina, que és l’hormona que, en augmentar en el cicle reproductiu normal de l’animal, provoca aquest problema. L’inhibidor de la prolactina més habitual és la cabergolina.
Cal tenir en compte que normalment l’embaràs psicològic reapareixerà en cada cicle de la gossa (normalment cada sis mesos aproximadament). La solució definitiva és l’esterilització, que eliminarà aquest problema per sempre, a més de presentar molts altres beneficis. És molt important recordar que el fet que una gossa quedi embarassada i tingui cadells no impedeix en absolut que en el futur tingui embarassos psicològics. Cal desterrar el mite de que les gosses han de parir al menys un cop a la vida.