L'efecte placebo i l’educació

Aquest darrers dos anys, les partides pressupostàries que l'administració ha pogut destinar a l'ensenyament ha estat substancialment importants. Més professors a les plantilles, un nombre generós d'aules d'acollida per a una prèvia preparació de l'alumnat nouvingut a escoles i instituts, materials abundant per a ús de les noves tecnologies, personal tècnic abundós per a empènyer el procés de llengua i cohesió social. Un pas determinant, el que ha donat el govern en aquests darrers vint-i-quatre mesos. La priorització pressupostària per la qualitat de l'ensenyament és objectivament un fet més que rellevant. I cal que ens en congratulem tots els sectors implicats i aquells que creiem que l'escola té encara capacitat per ajudar a fer una societat més bona, més nostra, més identificada i més justa.

L'acció educativa que han de desenvolupar les escoles i els mestres és cada dia més complexa i més complicada. Els canvis de la societat es produeixen de manera galopant i el valors, que fa pocs anys eren vigents com a principis acceptats normalment, trontollen. És produeixen, em conseqüència, situacions educatives, en els nostres centres docents, que mostren una gairebé total irregularitat. Desinterès per a l'estudi, negativa davant l'esforç, males maneres de relacionar-se, poca consideració per la professorat. Conseqüència de tot plegat, un nivell molt baix de coneixements com a mitjana general i un comportament cívic i humà a l'escola i a la societat per part dels educands força impresentable. Desànim del professorat davant d'aquest de tot plegat. I no parlem ja de l' ús del català.

Els pares dels alumnes hi tenen molt a veure, molt més d'allò que ells es creuen.

És clar que fer una generalització resultaria injust. En un tant per cent important de centres de primària i més ,considerable en nombre, de secundària, aquesta és la realitat trista. Especialment en les escoles i instituts de les grans ciutats i conurbacions.

Els mestres i professors han demanat més recursos per a una actuació més ajustada i qualificada a la nova realitat que els toca, que ens toca per ser més exactes, de viure. Aquesta reivindicació justa del professorat, l'administració l'ha atesa, doncs. El clam reivindicatiu s'ha esvaït en bona part a causa dels pal•liatius que s'han aplicat.

Davant de la profusió de recursos de tota mena, no podem deixar-nos de preguntar si la guarició de la malaltia, que se'm permeti anomenar així l'anormalitat comentada, la malaltia que pateix la nostra educació és objecte de la terapèutica apropiada. No podem respondre afirmativament ni negativa. S'ha de veure què passa abans d'emetre una opinió considerada.

Sí, però, voldríem exposar que, de totes totes, s'hauria d'evitar l'efecte placebo en el guariment de les xacres del nostre sistema educatiu. Escoltades les veus que volien més recursos i concedits aquests, podria emergir una tranquil•litat en el sistema que amagués els problemes i les causes profundes del seu estat. Que la qualitat desitjada, malgrat esforç prodigat, no és produís. I això, per què? Hi ha recursos que no són materials ni humans i sense els quals res no pot millorar. I són tan simples com per citar-ne alguns: principi d'autoritat, supervisió educativa, estímul a fer la feina ben feta, consideració del centre educatiu com un factor influent en la societat que l'envolta, règim de llibertat- règim de confiança entre administració i claustres de professors i pares d'escola.

Imaginem per un moment, només, un possible institut de secundària de Barcelona o dels seus entorns. Resulta ser que l'ús de la llengua pròpia de l'educació a Catalunya és el català. I en aquest suposat centre, hi és tant poc present, la seva pràctica, que es pot comprovar limitada la seva presència i el seu ús en els llibres text, en els cartells anunciadors i en les classes que algun professor explica en català i que els seus oients alumnes li responen inexplicablement, val a dir-ho, en castellà. Que una majoria de professors s'adrecen als alumnes en castellà en la relació a dins i a fora de l'aula. Que el centre ha estat dotat amb una aula d'acollida, per als noies i noies nouvinguts a fi que aprenguin el català bàsic per incorporar-se plenament a l'institut al qual han estat matriculats, i resulta ser, més que provable, que en el tracte amb els professors que no són de l'aula d'acollida, aquest els parlin en castellà.

Tot i que he començat aquest paràgraf amb el mot imaginem, allò que s'hi exposa és malhauradament més d'una realitat constant.

Al cap i la fi, en una empresa en què les coses no van gaire fines i els criteris de productivitat no són tinguts en compte com cal, com més empleats tingui menys garantia d'èxit promet.

El primer pas ha estat donat, s'ha calmat la reclamació, per altra banda explicable plenament. Ara cal un segon pas, superar l'efecte placebo i aplicar la medicina convencional, és a dir, anar al fons del problema d'una manera operativa i efectiva.

L'escrit que ara acabo no vol ser una crítica, tampoc pretén esdevenir un consell. Senzillament aportar una reflexió.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor