L'editorial de Capgròs sobre el Referèndum: "1-O: incerteses i voluntats"

Tot són incerteses al voltant de l'1-O excepte una cosa: que la voluntat majoritària dels catalans és votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya, ja sigui en el d'aquest diumenge o en un de futur amb més garanties i acordat. "Sí a la democràcia" és el titular del Capgròs d'aquesta setmana. Una idea segurament controvertida ja que des de diversos sectors, començant pel govern estatal, s'entén que no hi ha democràcia sense compliment estricte del marc legal. I segons aquest marc -el seu- la consulta impulsada pel Parlament de Catalunya per aquest diumenge està fora de la llei. Però el vot universal és part fonamental de l'essència de la democràcia, i l'acció contra ell es pot considerar un atemptat contra la mateixa. Sobretot quan els mitjans que s'utilitzen per evitar-lo van molt més enllà de l'esfera política i s'implementen en una operació policial i judicial -en plena harmonia amb els desitjos de l'executiu espanyol- que acaba amb alts càrrecs detinguts, escorcolls a conselleries i departaments de la Generalitat, Ajuntaments, empreses privades i mitjans de comunicació, imputacions d'alcaldes  i, en definitiva, una intervenció 'de facto' de l'autonomia catalana.

I més enllà del que es va viure el 20-S i en els dies posteriors, flota en l'aire el temor que el pitjor encara no ha arribat. Quina serà la reacció del govern de Rajoy de cara a aquest diumenge? Fins a quin punt es compliran els pitjors vaticinis, auspiciats per fiscalia, d'un desplegament policial absolut -amb agents dels diferents cossos arribats a Catalunya des de totes els punts de l'estat- per impedir la votació per la força? El referèndum unilateral impulsat pel Parlament genera molts dubtes sobre les garanties del mateix, així com sobre els seus efectes reals l'endemà de l'1-O. Però si s'ha promogut d'aquesta manera no és per pur caprici del govern i les institucions catalanes, sinó per la impossibilitat de fer-ho de forma acordada amb el govern central. Avui cal aferrar-se a aquelles poques idees que encara són clares, rotundes i generen consens, i entre elles hi figura que la societat catalana veu que l'única sortida al conflicte actual és votar en un referèndum sobre la independència del país. Posar urnes, comptar vots i decidir a partir d'ells. Fins i tot l'alcalde socialista de Mataró, David Bote, contrari a col·laborar des de l'Ajuntament amb l'1-O, reconeix que no hi ha una altra via, tot i que exigeix moltes més garanties que les que s'ofereixen aquest diumenge.

Molts catalans veuen com forces de seguretat desplegades al país no hi són per garantir un dels seus drets més bàsics, sinó per reprimir-lo.

Però aquest és un debat purament polític, entre els que troben impossible que es pugui pactar mai un referèndum amb el govern espanyol i per tant entenen que la via presa és l'única que els catalans tenen a la mà; i els que consideren que l'1-O és un succedani que només servirà per afegir frustració i incertesa. Però no es pot tolerar que una cita amb les urnes, per molt il·legal que es consideri, s'intenti combatre únicament amb coerció, prohibint-la a través de denuncies, detencions i desplegaments policials inaudits. És inadmissible que de l'àmbit de la política, on s'hauria de quedar tot aquest assumpte, s'hagi saltat a un de molt diferent: el la por. La mateixa que segurament tenen avui molts catalans que volen exercir el seu dret a vot, quelcom que han reclamat sempre de manera massiva i alhora cívica i pacífica, i veuen atònits com les forces de seguretat desplegades al país no hi són per garantir un dels seus drets més bàsics -sigui o no legal la consulta- sinó per reprimir-lo.  Ciutadans que avui pensen que si intenten anar a votar potser acaben rebent un cop de porra. Una situació vergonyosa.