L’avantprojecte de la Llei Catalana d’Educació (I)

Hem d'avançar-nos a dir que l'articulat de l'avantprojecte de Llei i allò que es proposa té aspectes molt positius perquè intenta canviar les coses. S'hi dibuixa la voluntat de prendre per base el principi de l'Escola Nova, l'alumne ha de ser el principal objecte de l'educació, per sobre dels interessos laborals de mestres i professors i dels desajustaments socials en relació a l'educació i dels sectors que implica directament, pares o tutors, escoles, instituts i professors,. Desajustaments que s'hauran de pal·liar amb una carta de compromís signada i assumida per les famílies quan matricularan els seus fills en el centre educatiu. I proporcionar, així, una pauta seriosa de funcionament que, dia a dia, faci possible una bona educació a causa de la implicació fluïda dels tres estaments substancials de l'escola, suara esmentats.

És d'un encert innegable, certament, retornar el nom genuí a les coses: les escoles s'anomenaran escoles i els instituts de Secundària, instituts, deixant de banda l'horrible denominació de CEIPS i d'IES, respectivament.

L'article III, cal remarcar-ho, el que fa relació a la llengua d'educació i ensenyament, evita desdibuixar qualsevol principi en relació al català com llengua pròpia i la primera de l'ensenyament i aporta claredat al tractament de les llengües en els centres docents com mai no s'havia vist escrit en cap regulació. Ens n'hem d'alegrar. I altres qüestions també positives que hom pot comprovar amb una lectura atenta del document.

Tot avantprojecte, per la seva mateixa denominació, convida a fer-hi aportacions, si més no, comentaris en el marc d'una crítica positiva. És el que provarem de fer en les línies següents.

El text en qüestió, però, palesa la tendència d'inscriure's en el corrent, vigent en certs països d'Europa, de fer una educació al servei de l'economia, s'inclouria, doncs, en el remolí neoliberal liderat per les grans organitzacions empresarials propenses a activar una globalització no massa positiva La tradició de l'escola catalana, la seva llarga història, ha procurat sempre aportar una educació integral per als nois i noies per fer-los ciutadans d'un país concret: Catalunya i que coneixent-lo i estimant-lo, hagin adquirit les capacitats necessàries per desenvolupar-se en el món sencer. I amb suficiència per a qualsevol situació que se'ls pugui presentar a la vida.

Humanitats, ciències i tècniques haurien de tenir una compensació als programes, o currícula que en la nova Llei queda obert en excés, i això més i quan és ineludible el principi que, en l'actualitat, l'important en l'edat de formació, o a totes les edats si es vol, és aprendre a prendre.

El projecte de Llei, s'hauria de acostar més a la tradició pedagògica catalana, de forma que permetés, a l'Educació del nostre país, fer-se sentir en les tendències educatives dels estats i pobles d'Europa en plena postmodernitat., amb identificació pròpia per la capacitat d'organitzar i de les bones pràctiques pedagògiques.

No creiem que sigui una petitesa que, llevat del títol, el nom de Catalunya, i el qualificatiu català/na no consti per enlloc o gairebé. L'esment d'aquests conceptes en l'articulat és també important.

L'avaluació del sistema és un altre punt a considerar. L'actual administració educativa ha mantingut i endegat un nombre considerable de projectes i accions com poden ser els plans d'autonomia, l'allargament de la jornada escolar en els centres públics de Primària amb la sisena hora, ctra. ¿ No convindria preveure que, a més de l'avaluació de la tasca del professorat, s'avaluïn seriosament els projectes endegats per la mateixa administració ?. No ho hem sabut copsar en el contingut de la nova Llei. Proposaríem, en aquest aspecte, una reconducció de les actuals funcions reals, que són més de caràcter administratiu que de supervisió, i que s'atribueixen, des de fa temps, a la inspecció d'ensenyament per tal que tornés a esdevenir “ els ulls de l'administració “ per orientar, assessorar, avaluar i interpretar la normativa, i que la seva decidida intervenció permetés el recobrament d'una autoritat que, significada per ser pública, ajudés, a cohesionar i a millorar l'acció educativa dels centres i dels múltiples serveis educatius que se'ls ofereix i que no fos interferida pels nombrosos obradors que actuen paral·lelament a les escoles i instituts provinents del mateix Departament d'Educació o d'altres administracions com a resultat de la munió de projectes o innovacions de nou format, que s'apliquen en l'actualitat. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online fa