Joaquim Arenas

L’avantprojecte de la Llei Catalana d’Educació (i II)

Sembla que, en la nova legislació proposada, no s'encari amb prou claredat al gran problema de fons com és l'estructura del sistema educatiu, que convindria tanmateix, a parer nostre, refer. Tal com està dissenyat, moltes vegades pesa més la societat que l'escola. I això fa que hi hagi una manca d'equitat en els resultats referits a la formació i a l'educació dels alumnes. Diríem, sense pal·liatius, que el model actual no és bo i que cal repensar-lo, entre altres coses no preveu una carrera docent plena i engrescadora ni tampoc una direcció escolar professionalitzada, ja que actualment, malgrat servir-se d'una comissió mixta, l'administració, per elegir el càrrec de director, massa sovint el procés acaba amb una designació a dit per no deixar la plaça vacant. La direcció professionalitzada hauria de tenir un grau important d'autonomia, sempre en el límits generals establerts.

És evident que la nova Llei ha de ser constitucional, però sobretot, ha ser estatutària. I l'Estatut dóna la competència de regir l'educació a la Generalitat i no pas als municipis, els quals han de col·laborar i poden aportar molts serveis beneficiosos. Però allò que és el regiment de l'educació, no hauria de ser mai traspassat. Ni les escoles de música ni la primera etapa de l'educació infantil ( de 0 a 3 anys ) com preveu l'avantprojecte en qüestió.

La primera gran experiència de cessió de competències educatives a un municipi ha estat concretada en el Consorci que s'ha establert entre Educació i l'ajuntament de Barcelona. Esperem que algun dia s'avaluï aquesta figura. De moment, i ja fa alguns anys que s'aplica, som de l'opinió que ha aportat més complicació al desenvolupament administratiu i de contingut dels centres que no pas beneficis clars.

Creiem que ni molt menys ha de ser traspassat cap aspecte del currículum ni deixar-lo obert per a les escoles en les dimensions que es proposa en l'avantprojecte que comentem . Ha d'existir un currículum nacional. La Generalitat, el govern de Catalunya, no pot restar només com una gran gestora de l'ensenyament.

Haurà de ser, per altra part, una Llei que no canviï cada vegada que canvia el govern. I per això cal un gran consens a l'hora d'establir-ne el contingut.

Una de les mancances que també hi trobem, en aquesta nova regulació, és que dóna més importància a l'embolcall del sistema que no pas al centre neuràlgic de l'educació que són l'alumne, l'aula i el mestre.

La referència a Finlàndia esdevé obligatòria després dels resultats PISA. Aquest país ha aconseguit un èxit escolar del 93 % entre els seus estudiants de Primària. No podem pas pensar que tots aquells alumnes són d'extracció social alta, però hi ha un fet significatiu que demostra que allí hi ha una gran consideració per al aprenentatges bàsics i és que, a cada aula, hi ha assignats dos mestres permanents, sense que els alumnes endarrerits hagin de sortir de l'aula. Ni passa, com a casa nostra, que els nois i noies han de patir les conseqüències d'un horari desgarbat a causa de la implantació de la sisena hora. Tampoc es fa esment, en aquesta proposta de Llei, de la gratuïtat generalitzada de l'ensenyament de manera prou perceptible. Caldrà tenir present que el 40% d'alumnes de Catalunya reben ensenyament, educació i formació a centres d'iniciativa social amb concert econòmic amb l'administració i que aquesta gratuïtat total no hi resta reflectida hores d'ara.

Hem de constatar que les bases presentades per la nova Llei Catalana d'Educació prometien molt i d'això ja fa quasi dos mesos. Ara, amb l'avantprojecte de llei al davant, sentim un cert desencant. Com ha dit ja algú, la lletra no lliga amb la música. Per això són, però, els avantprojectes, per fer-hi aportacions i intentar millorar el text i l'articulat. Amb consens.

Si per una vegada hi ha hagut la valentia de proposar una Llei Catalana d'Educació, i d'això ens n'hem de felicitar, cal que aquesta ho sigui de debò, mirant més els interessos dels educands que cap altra cosa, en el marc concret del país i de la tradició pedagògica catalana Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive