Podem definir l'autoestima com una actitut generalitzada cap a un/a mateix/a, tant positva com negativa. Al llarg de la història ha estat un tret poc valorat en le dones. "Ser femenina" s'identificava amb la passivitat, amb la complaença a altres persones, amb la dependència i amb el sacrifici personal en benefici d'altres persones.
Alguns dels elements generals i comuns que més influeixen en la configuració de l'autoestima de la dona són:
∑ El model social del que "significa" ser dona.
∑ La falta de parella, la separació, el divorci o no voler ser mare.
∑ La gran quantitat de rols que la dona ha d'exercir.
La societat ens presenta un model del que significa ser dona:
ser fràgil, dependent, submissa, estar sempre dedicada a la família, etc.
Encara que aquest model està canviant, la majoria de les dones van créixer en ell o estan relacionades amb persones que encara el creuen.
Aquesta descripció de la dona ens envia dos missatges que constitueixen un atac cap a l'autoestima:
∑ Hi ha moltes coses que tu, pel fet de ser dona, no pots fer i necessites algú fort i capaç que ho faci o t'ajudi. És a dir, no ets capaç de valer-te per tu mateixa.
∑ Les necessitats i desitjos de la gent que estimes estan abans que els teus. A l'extrem d'aquesta idea trobem, per tant, que tu ets poc important.
Fins fa poc temps es pensava que la màxima de les dones era casar-se i tenir fills. Equivocadament, hi ha persones que pensen que si una dona no vol mantenir una relació de parella i tenir fills és perquè ella "deu estar malament". La societat acostuma a responsabilitzar a la dona del resultat de totes les seves relacions, perquè ser dona és ser afectuosa, pacient, entregada, aguantadora, etc. Si la dona creu només en aquests conceptes, la seva autoestima baixa.
Per altra banda, la cultura exigeix que la dona sigui mare, esposa, filla, mestressa de casa, cuinera, amiga, etc. Caricaturitzant, que estigui disposada 24 hores al dia, per complir amb les "obligacions" de tots els seus rols. I a més, que ho faci perfectament i sense enutjar-se. Si la dona treballa fora de la casa la seva situació es complica, perquè ha de complir amb la feina, sense descuidar les seves altres obligacions. Això és impossible. Però si la dona creu que és el seu deure o té una baixa autoestima, pot intentar fer-ho. Dic intentar perquè això suposaria voler ser una "superdona", per demostrar i demostrar-se, el seu valor i capacitat. De ben segur, que no es podrà aconseguir i aleshores això suposarà de nou, un cop per l'autoestima.
Amb això, vull dir que quan parlem de la necessitat d'enfortir i millorar l'autoestima, les dones, a banda de treballar els factors individuals i personals implicats en aquesta tasca, hem de tenir en compte aquests factors més socials, culturals i educacionals.
Comentaris