El costum de queixar-se
Quantes persones viuen en la queixa contínua, esperen que els altres els compadeixin, els atenguin, estiguin pendents d'ells, amb la fantasia de què així els estimaran més. Aquest funcionament humà és tan vell com el món.
Calderón de la Barca, ja deia en la seva obra La vida es sueño:
Que tanto gusto habia
en quejarse, un filósofo decia,
que, a trueco de quejarse,
habian las desdichas de buscarse.
Sembla que hi ha una satisfacció en relatar i exposar, contínuament, la pròpia desgràcia i els nombrosos enemics que es tenen.
Aquests enemics acostumen a ser imaginaris, solament existeixen dins del propi cap. El vertader enemic és un mateix, que no tolera prescindir d'aquesta atenció extra dels demés a canvi de viure millor.
Sembla ser que hi ha una gran tendència a estar pendent de la desgràcia aliena (no sabem si per compadir-se o per alegrar-se d'ella).
En canvi, la felicitat aliena no agrada, suscita enveja i, de vegades, rebuig.
Tothom li té por a això i, per evitar-ho, són capaços de viure en el patiment, resistint-se a sortir d'ell. Amb aquest plantejament són molts els que desitjen tenir fracasos i sofriment, encara que diguin una altra cosa.
La força del destí
Uns altres ho justifiquen dient que és el destí que els depara aquestes situacions. Aquesta posició és fins i tot més còmoda perquè, d'aquesta manera, es desresponsabilitzen de sí mateixos i s'eviten haver de treballar per aconseguir estar millor. Aixì fugeixen de l'esforç per encarrilar la seva vida positiva i constructivament.
El destí s'ho fa cadascú, amb els propis desijos, els projectes, el treball
Les situacions en les quals ens veiem immersos no succeeixen de sobte, són el producte del què hem anat realitzant al llarg del temps, dels nostres desijos més o menys conscients i de l'esforç invertit en aconseguir-ho.
Ja he dit abans què no tots els desitjos que tenim per a nosaltres mateixos són, obligatòriament, bons, moltes vegades són dolents, d'índole masoquista. En aquest cas, el patiment genera una satisfacció, un plaer, fins i tot, un sentiment de ser millor que el altres.
El preu de tot aixó és l'autosacrifici.
La necessitat de reaccionar
És necessari prendre conciència d'aquest mecanisme i fer el que calgui per reaccionar i modificar-ho.
Cadascú és l'artífex de la seva vida, segons el que faci anirà en un sentit o en un altre, l'ocorreran unes coses o unes altres, aconseguirà aixó o allò, perdrà o conservarà el que hagi aconseguit. No depend dels altres o de forces externes. Són els únics responsables de la nostra vida i del que ocorri en ella.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol
Comentaris