L’atzucac del Joan Coromines

Les famílies del Joan Coromines van tancar-se durant 24 hores a l’escola per protestar contra l’anunci de Serveis Territorials d’Ensenyament del tancament d’una de les dues línies de P3 de l’escola de cara al curs vinent. Mares i pares s’oposen a aquesta mesura, i teòricament compten també amb el suport de l’Ajuntament, que no tenia previst clausurar cap línia d’infantil i primària a la ciutat a partir de setembre. Però el departament d’Ensenyament de la Generalitat, immers en una política de retallades i reajustaments pressupostaris que està comportant el tancament de línies i d’escoles, és qui tindrà l’última paraula. La situació del Joan Coromines no és gens fàcil. Es tracta d’una escola jove, amb un recorregut de tan sols sis anys, distribuïda actualment en dues seus a l’espera que la Generalitat construeixi l’edifici definitiu al solar de l’Eix Herrera. Un edifici que difícilment es farà a curt termini, ja que la situació pressupostària de la Generalitat és molt precària, el departament d’Ensenyament ja ha fet un esforç amb el Marta Mata i queda pendent el nou edifici de l’Angeleta Ferrer. Si el Coromines perd una línia, la construcció de la nova seu sembla directament impossible. Les famílies i la comunitat educativa tenen raons per témer que la pèrdua d’un dels dos P3 suposi, a la llarga, la desaparició de l’escola, o bé la fusió amb algun altre centre d’una sola línia a la ciutat, cosa que suposaria a la pràctica la dissolució del seu projecte pedagògic innovador. El model del Joan Coromines es basa en les comunitats d’aprenentatge, un sistema promogut des d’Ensenyament que potencia la participació de les famílies i dels agents vinculats a l’escola per generar un entorn d’aprenentatge més afavoridor per als infants. Tal i com lamenten mares i pares, és una paradoxa que la Generalitat ara vulgui tancar una línia d’una escola que segueix un model que la mateixa administració pública vol potenciar.