L’art marginal pren la Nau Gaudí

La Nau Gaudí és des de principis d’aquesta dècada la seu de la col·lecció Bassat d’art contemporani català, quelcom que permet a mataronins i visitants a la ciutat gaudir de les peces d’alguns dels artistes més reconeguts del país durant els darrers 70 anys. Però l’exposició que s’hi pot veure des de la setmana passada segueix paràmetres força diferents. “Art irreductible. Miratges de l’Art Brut’, és una exposició realitzada conjuntament amb Model Espai Memorial de Barcelona (la sala de l’antiga Presó Model) que explora en profunditat el concepte d’art brut. Espontaneïtat, primitivisme i la mirada singular d’artistes visionaris i únics es donen cita en una exposició trencadora i sorprenent.

Mery Cuesta és la comissària de l’exposició, que ha explorat a fons la col·lecció d’obres de la Fundació Carmen i Lluís Bassat fins rescatar 70 peces, algunes d’elles mai exposades, entre les quals hi ha creacions de noms tan coneguts com Miquel Barceló. Però també d’artistes mes obscurs, com ara Eleazar, pintor i escultor barceloní, o Josep uclés, exponent de la nefiguració europea. També s’hi sumen  18 obres dels artistes Jaume Casanovas, Urko, Olivier Bourgeois i Mochu.

A la part de l’exposició que es pot visitar a La Model de Barcelona s’hi troben obres d’artistes, de presos, d’interns psiquiàtrics i d’artistes amb malaltia mental. Però a la exposició de la Nau només s’exposen, en paraules de la comissària Mery Cuesta, “artistes acceptats pel sistema”. Segons Cuesta, però, la part mataronina és la pràctica de la teoria exposada a La Model. Per això l’outsider art es pot rastrejar avui a col·leccions i obres d’artistes que no tenen cap malaltia ni estan fora del sistema. Aquesta és la baula que uneix les mostres de La Model i la Nau Gaudí”.

Lluís Bassat, propietari de les obres exposada, explica que mai ha comprat expressament obres d’art brut, però que la seva col·lecció sí que es plena d’obres d’artistes que d’una o altra manera s’hi assimilen. “Sempre m’han interessat els moviments propers al Surrealisme on els artistes pinten més aviat el que somnien en comptes del que veuen i, de vegades, els seus somnis són autèntics malsons”.