Negre. Silenci. Roger Pera, gavardina negra i barret fosc, surt a l'escenari. O millor dit just davant els espectadors del Versus Teatre, ja que aquest teatre de butxaca emplaçat al costat de la plaça de les Glòries no té escenari pròpiament dit. És dimecres dia 12 a la nit i ha començat una nova funció de La Fira de l'Amor, un muntatge poètic-musical a partir dels textos inèdits en català de Bertolt Brecht amb l'amor com a fil conductor dirigit per Moisès Maicas i Genís Mayola a la part musical. Al cap de pocs moments apareix Elisenda Renom i després Lourdes Fabrés, que completen un potentíssim repartiment.
Rera seu, una vintena de mataronins intenten passar desaparcebuts amb la cara pintada de blanc i americanes fosques tot i que molts dels espectadors -mataronins- els coneguin: són el cor de l'espectacle, batejat com la Coral dels Tres Rals, format per gent de Sala Cabañes i la coral Primavera per la Pau, units per l'encant de Genís Mayola. Tota la troupe mataronina ha aconseguit una cosa no massa habitual: demostrar que un grup amateur de Mataró -músics a part- pot participar en un festival com el Grec de Barcelona complint perfectament amb els estàndards de qualitat.
El cor no és que només canti sinó que intervé teatralment en l'espectacle, sent una peça més del mateix. I això que en la concepció inicial de l'obra no hi havia cap cor sobre l'escenari. De fet, per no haver-hi no es pensava ni en tenir ni músics. En un principi, Maicas i Mayola van imaginar-se una escena amb un piano i dos actors. Després es va incorporar el trio de vent per donar més potència a la part musical i finalment Mayola va proposar incloure un cor per reforçar els cants. En mica en mica, doncs, el paper del cor ha anat augmentant i ara, coincideixen Mayola i Maicas, sense el cor l'obra no seria el mateix. "L'obra no funciona igual amb o sense coral", apunta Mayola.
Maicas és encara més rotund a l'hora de fer alabances: "És admirable la dedicació i el treball que ha fet el cor. Són els únics no professionals però en canvi han tingut un comportament i una dedicació d'una professionalitat difícil de trobar, assegura. Maicas agraeix la implicació teatral que han demostrat els membres del cor i arriba a assegurar que aquest ha estat un dels factors que han ajudat a donar originalitat a la proposta, cosa que ha resultat clau pel seu èxit. El cor ha sorprès pel rigor de les intervencions i per la disciplina que han demostrat dia rera a dia", apunta.
Ja som a la meitat de l'obra. Roger Pera torna a aparèixer a l'escenari, s'asseu ara en una butaca i torna a recitar Brecht, el protagonista ocult de l'obra, del qual representa una personificació. Maicas, per "culpa" del seu pare Carles, és un apassionat del poeta alemany, del qual justament enguany es compleixen els cinquanta anys de la mort. L'aposta de Maicas va ser, a l'hora de pensar en portar Brecht en un escenari, escollir poemes seus la disciplina menys coneguda de l'escriptor- i que fossin de caire amorós la temàtica menys habituals-. Uns poemes -inèdits en català i en castellà- que l'autor va escriure en la seva època primerenca, en un convuls moment on simultanejava les relacions amb ni més ni menys que vuit dones, cosa que explica l'aire cabaretesc d'algunes escenes. Va ser qüestió de contactar amb Anna Solé, traductora de l'alemany, i posar-se mans a l'obra.
A partir d'aquí va començar el procés de càsting. Calia un home i dues dones. L'home se li va acudir a Maicas veient teatre a Londres: Roger Pera, que va acceptar encantat la proposta amant com és de les propostes de petit format. Pel paper femení més desimbolt Mayola va pensar en Lourdes Fabrés, a qui va dirigir a Els Pirates del Maresme, i Maicas va donar-hi el vist-i-plau després de veure-la en acció. El segon paper femení, més convencional, és el que va costar més d'escollir. Després d'un càsting a Mataró, un altre a Barcelona i una darrera prova l'escollida va ser Elisenda Renom. I un cop fet els assajos la peça es va estrenar dalt l'escenari del Teatre Monumental de Mataró el 17 de març passat.
Molt bona rebuda de crítica i públic a Barcelona
A la capital del Maresme, d'on són la majoria dels creadors de l'espectacle, La fira de l'amor va ser un èxit en les tres representacions que es van fer però era una incògnita saber què passaria al Versus Teatre a partir del 27 de juny, on estava inclosa dins la programació del Grec gràcies a la bona premsa que té Maicas a Barcelona. I, tot i que els inicis a nivell de públic van ser fluixos, el cert és que aquest diumenge dia 16 quan es faci la darrera representació la peça deixarà Barcelona amb molt bon regust de boca perquè els darrers dies la sala ha estat totalment plena sobretot gràcies a l'efecte del boca-orella. Qui de seguida es va entusiasmar amb La fira de l'amor va ser la crítica teatral de la capital, que n'ha dit coses tan elogioses com "un gran espectacle per un format petit" (ABC). Altres mitjans que s'hi ha referit són El Periódico, Catalunya Ràdio o el portal de venta d'entrades Atrapalo.com. Ens ha sorprès molt l'acollida tan càlida del públic. Ja fa dies que omplim i en un moment que hi ha una oferta teatral tan alta... a més és un públic molt sincer, que té un silenci de qualitat, ha dit Maicas. El promotor de l'espectacle es mostra satisfet amb el resultat final del seu projecte: Ha estat una aventura arriscada que ens ha omplert, una experiència on tots n'hem après, tanca Maicas.
-
Mayola i Maicas: un tàndem que funciona i tornarà el 2007
Parlant tant amb Mayola com a Maicas, els dos confessen que s'han sentit molt treballant l'un amb l'altre i mostra d'això és que ja treballen en una nova peça a estrenar la tardor de 2007 que es farà a l'Espai Brossa -a Maicas li va el teatre de petit format-. Hi duran la peça El Mariner del portuguès Fernando Pessoa, justament la primera peça que va estrenar Maicas ara ja fa uns anys. L'obra no és un musical però Maicas ha demanat a Mayola que composi la banda sonora de la proposta amb l'encàrrec de traduir a les notes musicals els sentiments de cadascuna de les tres protagonistes, que seran representades per un instrument diferent.
Els tres protagonistes de l'obra.
Comentaris