La promoció de l'alguerès com a llengua d'ús, de prestigi i d'identitat ha comptat amb el suport de la Fundació FC Barcelona per mitjà de la iniciativa Barçakids que, aplicat a algunes escoles de l'Alguer, ha esdevingut tota una esperança per a la recuperació de la llengua d'aquella ciutat. Per molts anys!
En el suplement del diari ARA de Barcelona, de diumenge, 2 de juny araTu es feia una relació molt extensa del què és Barçakids, i com s'ha aplicat a les escoles de l'Alguer al llarg de tres dies.
Se'n parla. però, com si fos el primer intent planificat d'introducció del català de l'Alguer a l'escola. I això no es correspon amb la realitat, ni de lluny.
Des de 1991, un grup de mestres, capitanejat per Carmela Frulio, va introduir l'alguerès a diverses les escoles, però, des de 1998, s'estructurà el Projecte Palomba de classes de català als centres educatius, planificat per Òmnium Cultural ( OC ) amb l'anuència de l'autoritat pública, dels directors dels centres i el consentiment dels pares. Els eren programes pactats amb els directors . En Projecte Palomba el realitzaven, mestres tutors i mestres externs amb una coordinació didàctica i una supervisió eficient. En el curs 2001-2002, era aplicat a 30 escoles, en 75 aules amb un total de 2250 alumnes, només a tall d'exemple. La formació de mestres es feia al Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori on s'han elaborat treballs didàctics i mètodes d'aprentatge de l'alguerès i obres científiques com Català de l'Alguer. Model d'Àmbit Restringit, aprovat per l'IEC, l'autor del qual és Luca Scala, coordinador del mateix Centre fins a fa tres anys. I un mensual infantil per a minyons, el Mataresies. El Montessori organitzava les Escoles d'Estiu, espais d'actualització pedagògica i educativa per professors i mestres d'alguerès.
No es pot oblidar l'escola infantil en alguerès, La Costura, que aviat farà els seus deu anys de servei a la ciutat. Iniciada amb gran esforç per part d'OC, amb aportació de recursos humans per part del Departament ( Ministeri ) d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que també hi aportà mitjans econòmics com ho feren igualment mecenes del Principat. La Costura, centre d'Educació infantil, ha estat el primer de la ciutat d' ensenyament en alguerès en tota la seva història.
Causa estranyesa que aquestes dues actuacions hagin estat silenciades en el reportatge d' araTu, més i quan es produïen gràcies a Òmnium Cultural, als seus socis i comptaven amb el suport de la Generalitat de Catalunya, del Municipi de l'Alguer, d'ajuntaments de Catalunya com és el de Mataró i d'emprenedors catalans.
Costa d'entendre que el responsable de l'Espai Llull a l'Alguer, esdevingut relator important del reportatge del diari ARA, no hagi esmentat una tasca de vint anys d'ensenyament de la llengua i encara més si considerem que l'Espai depèn de la Generalitat catalana i és de lamentar que l'arribada del Llull no hagi servit, entre altres coses, per mantenir de manera persistent el català a l'escola dins de l'horari lectiu i es proclamin promeses de solució provinents de l'estat italià.
Cercar la solució per vies administratives, confiant en allò que pugui fer el Ministeri italià de la instrucció pública, no deixa de ser una via inescrutable, un carreró sense fi, de tal manera que és possible, que quan arribi, si és que arriba, la proposta ministerial aquesta no encaixi amb suficiència i adaptabilitat a les necessitats escolars d'aleshores a l'Alguer o potser no calgui ensenyar la llengua per la davallada que hagi patit el seu ús i el seu prestigi.
Perquè una cosa és fer actuacions puntuals i escadusseres a favor de la llengua a l'escola i una altra és activar un pla d'estudi de l'alguerès al sistema educatiu de la ciutat, continuat i dins l'horari de la docència.
Cal, però, remarcar que l'Espai Llull fa i ha fet coses positives en diversos àmbits.
Tot i amb tot, mai no s'ha de d'abandonar la tasca ni l'esperança.
Comentaris