L’agonia de la televisió convencional

30 de juny de 2009. Una data que provoca greus maldecaps. És el dia escollit perquè el Maresme, juntament amb 31 zones més repartides per l’Estat espanyol, visquin el que es coneix com a apagada analògica. A partir de llavors, els operadors de televisió i ràdio deixaran d’emetre en analògic, com fins ara, i ho faran exclusivament a través del sistema TDT (Televisió Digital Terrestre). Les llars que no s’hagin adaptat al nous sistema, no rebran cap mena de senyal. Els seus televisors seran, ara sí, una caixa tonta sense cap utilitat. En queden poques, però, que no hagin fet els deures. Segons els càlculs de Feceminte (la Federació Catalana d'Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions), a Catalunya més del 75% ja estan adaptades. “I en el cas particular del Maresme, estem ja per sobre del 80%” afirma Xavier Núñez, president de l’organisme. Encara resten moltes comunitats de veïns, però, que tenen el procés pendent. I cada dia tenen menys temps per a fer la feina si no volen quedar “apagats”.

L’apagada analògica es realitzarà, tal i com ha establert el Govern, si es compleixen dues condicions: la cobertura digital ha de ser similar a l’actual analògica, i el percentatge de les llars adaptades ha de ser molt elevat. “si no és així, no es farà”, resol Jordi Marín, director gerent del Consorci Digital Mataró-Maresme. En el camp de la cobertura, Marín assegura que està garantida a més del 90% de la comarca. Però el Maresme té una horografia molt complexa que fa difícil arribar a tot arreu. El centre i sud de la demarcació ja estan força coberts (gràcies a la proximitat de la Torre de Collserola), però el nord encara presenta el que es coneix com a “zones grises”. Les 110 accions que preveu el Pla Maresme Connecta, impulsat per la Generalitat, s’estan executant a marxes forçades, principalment la construcció de nous repetidors de senyal. Això es complementarà amb intervencions en àmbits “micro”, ajudant-se si cal de satèl·lits, on la senyal no hi pot arribar de manera convencional. Tot i així, Marín reconeix que arribar al 100% de cobertura “és impossible”. Un problema al qual s’enfronta el nou sistema és inherent a tota transmissió digital: o es rep bé, o no es rep. No hi ha terme mig, com si passa amb la senyal actual. “És possible que aquelles llars que rebien més malament que bé tres o quatre canals de la televisió analògica, passin a no rebre res amb la TDT”, destaca el director del Consorci Digital. Núñez constata que el Maresme “és una comarca complexa”, però que ja fa anys que la demarcació es tracta “de manera particular” des de l’adminstració pública.

Instal·ladors homologats
Si en l’àmbit de la cobertura el ciutadà hi té poc a fer, en el de la recepció de la senyal sí que li han posat deures obligatoris si vol seguir veient la televisió. Aquelles comunitats que encara no s’hagin adaptat, han de contactar amb un instal·lador homologat. “El més recomanable és fer-ho amb un “agent TDT”, apunta Núñez. Una figura especialitzada en aquesta nova tecnologia, reconeguda oficialment, amb tota la informació sobre aquest àmbit al seu abast i amb un codi de bones pràctiques obligatori. Cal assegurar-se que és un instal·lador homologat, amb les eines i mitjans adequats, perquè com el president de Feceminte, “en època de ‘boom’  surten les males pràctiques”. L’operari estudiarà les diferents opcions que ofereix el bloc i, després de pactar-ho amb la comunitat de veïns, s’iniciaran les obres, que són una mica feixugues: Canviar l’antena, adaptar l’amplificació a la nova senyal digital i tirar el cable perquè arribi a tots els veïns del bloc. Aquesta última operació és la més costosa, ja que implica contractar ma d’obra, coordinar els veïns i entrar a les cases particulars i retirar-ne mobles. Feceminte evita donar una xifra aproximada de preu que aquesta operació que li pot costar de mitjana a una comunitat, ja que cada cas pot presentar massa variables.

I què guanyem?
La universalització de la TDT és un procés farragós, però és tan necessari com per haver de mobilitzar tants recursos públics? Des del departament de tecnologia d’Abertis Telecom, empresa que fa el desplegament de les cadenes nacionals, autonòmiques i locals, apunten que el nou sistema ofereix una imatge més nítida; permet més continguts, ja que multiplica per 4 els canals que es poden emetre en les mateixes freqüències; emet format panoràmic (16:9), amb so multicanal, i amb aplicacions interactives. L’espectador podrà interactuar amb el televisor fent votacions, enquestes o xats i, mitjançant un lector de targetes, podrà realizar accions de T-Administració, T-Comerç o T-Banca. Jordí Marín, però, a punta que aquests nous serveis arribaran un cop el canvi tecnològic s’hagi estabilitzat. Segons Marín, es podrà potenciar la “televisió a la carta”, en que cada televident es podrà formar la seva pròpia programació. El director del Consorci Digital Mataró-Maresme reconeix que la programació que ofereixen actualment els nous canals de TDT no està a l’alçada, però confia que en el futur guanyi qualitat. Un fet que segurament passarà per la TDT de pagament, que es començarà a implementar la tardor vinent.