Capgròs
L’acord signat entre patronal i sindicats sobre Negociació Colectiva i l’ocupació és un exemple de responsabilitat i demostra que els agents socials, si se’ns deixa negociar sense pressions externes, podem arribar a acords.
Aquest acord es produeix en un context econòmic terrible i amb unes perspectives de futur a curt/mig termini pitjors encara: Més de 5 milions d’aturats i aturades i, si es confirma la recessió, al 2012 podem arribar als 6 milions demanaven a CCOO com a primer sindicat que som a Espanya, Catalunya i a la comarca donar un pas al front. Per responsabilitat. Per això CCOO hem apostat per l’acord des de l’inici, inclús quan des de fa setmanes veus del PP i CIU, el FMI, el Banc d’Espanya i de la patronal madrilenya i andalusa cridaven públicament al govern perquè decretés la reforma d’una manera ràpida i que fos contundent.
Aquest no és l’acord que li hagués agradat a sectors del PP ni de CiU ni de la CEOE, però totes les parts hem fet un esforç per crear les condicions necessàries per FRENAR la sangria de la destrucció de llocs de treball. Perquè aquest acord no és per CREAR ocupació, no ens enganyem; l’ocupació es crea amb politiques econòmiques no regressives, amb profundes reformes fiscals que garanteixin la repartició de la riquesa i amb reformes bancàries que facin fluir el crèdit a empreses i famílies.
Aquest acord, al marge de la contenció salarial, obre la porta a les empreses a prendre mesures de flexibilitat interna en condicions de crisi per evitar destruir ocupació. La novetat està en que només ho podran fer pactant-ho amb la representació sindical a l’empresa o amb els sindicats de referència de la zona.
La contenció salarial està compensada amb mesures que, per primera vegada a l’Estat, recull un acord: la reinversió de part dels beneficis a l’empeses, el control dels salaris d’alts càrrecs i mesures de control de preus per lligar curt la inflació.
També es manté el marc de la negociació col·lectiva. Això era fonamental per CCOO, ja que els convenis sectorials són la garantía de drets i condicions laborals mínimes a les empreses, sobre tot a les PIMES. Permetre que les empreses poguessin sortir-se del conveni i unilateralment, pactar un conveni propi, condemnava a la gran majoria dels treballadors i treballadores de les empreses de la comarca a perdre molts drets consolidats. Així, s’envia un missatge clar al govern : la Negociació Colectiva és matèria del món del treball, no del poder legislatiu. Si no es respectés seria una transgressió molt greu de la llibertat dels agents socials per negociar.
De totes formes aquest acord no és normatiu. Per aplicar-ho als convenis s’ha de negociar a cada àmbit; i aquí és on entrem nosaltres, els sindicats. On tinguem força i organització serem capaços d’arribar a acords beneficiosos per l’ocupació, per la continuïtat de les empreses i per millorar les condicions de la classe treballadora. Per això és important que treballadors i treballadores es conscienciïn i s’apropin al sindicat, sobretot, quan hagin de negociar acords i així vagin a la negociació amb l’assessorament necessari. Només units i organitzats serem forts per aconseguir les millors condicions laborals per tothom.
Hi ha qui ha posat en dubte la legitimació de CCOO per signar aquests acords. La nostra legitimació neix, primer, del marc Constitucional, per sobretot, d’haver tornat a ser el primer sindicat del país una vegada més amb més de cent setze mil delegats i delegades i de l’afiliació que a pesar de la seva desacceleració i dels molts tancaments d’empreses amb el que això comporta continua creixent. Ja som més d’un milió dos-cents mil a Espanya. Però sobretot , neix de la negociació. Si no fóssim capaços d’arribar a acords quan hi ha conflictes, deixaríem de ser útils i la classe treballadora no ens reafirmaria una i una altra vegada la seva confiança.
Comentaris