Capgròs
El 17 de desembre d’enguany es commemoren els 300 anys de la mort a l’Abat Francesc Dorda (1716), al Monestir de Poblet, un mataroní il·lustre bastant desconegut. Per aquest motiu ens sembla oportú recuperar la seva figura i la seva obra en un temps convuls i difícil com fou el de la Guerra de Successió en el qual ell s’alineà del bàndol de l’Arxiduc d’Àustria Carles III, patint la destitució com a bisbe de Solsona i desterrament de la diòcesi per decisió del rei Borbó Felip V. Acabaria els seus dies a Poblet on és enterrat en un sarcòfag a l’antiga capella de Santa Tecla –la primera entrant a mà esquerra– que ell mateix havia fet construir. Si hi aneu visiteu-lo.
Va néixer a Mataró l’any 1641 a Can Dorda, en una masia del veïnat de Mata, i amb quaranta anys ja és monjo del Císter a Poblet (1681), d’on fou elegit abat (1704). Joaquim Llovet ha escrit d’ell que: “Durant la Guerra de Successió s’arrenglerà al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, que el nomenà tresorer general de les rendes reials (1706). Fou elegit el 1707 bisbe de Potenza (Nàpols), però no prengué possessió. El 1708 ho fou de Solsona i consagrat a Barcelona l’any 1710. Felip V no reconegué cap d’aquests nomenaments i Dorda acabà els seus dies a Poblet.”
“Mataroní predilecte”
Marià Ribas, l’any 1935 treballava com a historiador al Monestir de Poblet el qual publica al Diari de Mataró, el 27 del maig de 1935, un escrit titulat “Per la “Galeria de Mataronins Il·lustres”. Proposa que un retrat de l’Abat Francesc Dorda sigui col·locat a l’esmentada Galeria i que la seva ciutat natal li reti els honors que es mereixia. En el mateix es ressalta la rellevància de Francesc Dorda i la seva obra de restauració al Monestir de Poblet: “En aquests moments en què vivim la resurrecció del Monestir de Poblet, cent anys després de la seva destrucció, esguardant sens dubte la tasca cultural silenciosa començada i seguida pels seus passats ajuntaments, recordarà forçosament una figura mataronina de gran relleu en diversos aspectes dintre la història d’aquell Monestir i de Catalunya. Ens referim a Francesc Dorda, un dels grans homes i abat que tingué el Monestir de Poblet. I que malgrat ésser el seu nom prou conegut dels mataronins ens creiem avui en el deure d’insistir recordant la importància de la seva personalitat.”
Per les festes de les Santes de l’any 1935 l’Ajuntament de Mataró el proclamava “fill predilecte” col·locant el seu retrat a la Galeria de Mataronins Il·lustres, obra del reconegut pintor mataroní Rafael Estrany.
L’homentage al Monestir de Poblet
El Diari de Mataró va organitzar pel seu compte una recapta pública per portar un altre retrat al Monestir de Poblet fet pel mateix Estrany. I el diumenge dia 13 d’octubre de 1935, de bon matí més d’un centenar de mataronins viatjaven en tres autocars, en taxi o cotxes particulars a Poblet per participar en els actes programats. L’endemà dilluns dia 14 el Diari de Mataró, a la primera plana, informà fil per randa de l’expedició “Mataró a Poblet” subtitulada: “El gran èxit de la Diada. Tots els actes celebrats pels mataronins a Poblet en homenatge al Fill Il·lustre de la Ciutat, Abat Francesc Dorda, revestiren una gran solemnitat i foren viscuts en mig d’un entusiasme sincer. La presència de les autoritats civils i eclesiàstiques donà més relleu a la Diada.”
Hi assistiren les autoritats civils i eclesiàstiques. L’ arxiprest de Santa Maria de Mataró, Dr. Josep Samsó, oficià la missa, a la capella de Santa Tecla. El sermó fou a càrrec del Rvd. Dr. Joaquim Masdexexart, Pvre, “La tomba de l’Abat Dorda –sarcòfag adossat en una paret d’aquesta capella, l’únic no profanat pels destructors del temple (1835)– està voltat d’un drap negre i al bell mig presenta l’escut abacial; als seus peus la redacció del Diari de Mataró hi diposità una corona de flors. El Patronat de Poblet n’hi posa una altra de clavells”, segons el Diari de Mataró.
Per la tarda va tenir lloc una sessió d’homenatge en la Sala Capitular del Monestir amb el lliurament del retrat de l’Abat Dorda. Discurs d’oferiment del Sr. Marçal Trilla, director del Diari de Mataró. També parlà Marià Ribas i l’Alcalde de Mataró Josep M. Fradera i Pujol.
Per la passada primavera un reduït grup de mataronins vam anar a Poblet i vam visitar l’esmentada capella de Santa Tecla i el sarcòfag on és enterrat. Una capella despullada d’ornamentació, fosca i sense cap indicació que informi als visitants que allí hi està enterrat un dels seus abats més il·lustres. Vam comunicar l’anomalia a l’abadia però ignorem si hores d’ara ho han esmenat.
El tercer centenari de la seva mort (1617-2017) ha passat sense pena ni glòria tant a la ciutat que el va veure néixer com també al Monestir de Poblet on hi va morir i on hi és enterrat.
Si aneu al Monestir de Poblet –que s’ho val– visiteu-lo.
Comentaris