Capgròs
Nou alcalde
A principis de mes prenia possessió de l'alcaldia de Mataró el senyor Àngel Fàbregas i Sabater que, com era costum, fou nomenat pel Govern Civil de la Província. I deixava de ser-ho el senyor Emili Arañó. Poc s'esperava el nou i flamant alcalde que a finals d'aquell mes estiuenc Mataró viuria uns esdeveniments greus que alterà la vida quotidiana, com expliquem més avall.
Obres al cine Gayarre
El dissabte dia 3 els espectadors del cinema Gayarre (Can Pepet, que després seria Cine Serra) van poder accedir novament al local que havia estat reformat Con la desaparición de los lienzos de pared que recaban el sitio destinado a a preferncia en la planta baja y que separaban entre sí las tribunas altas, cuyos lienzos de mamposteria han sido substituidos por ligeras columnas de fundición, ha ganado mucho en espaciocidad y visualidad la sala, que ahora resulta grandiosa, y también han mejorado notablemente sus condiciones de comodidad en esta estación cakurosa.
Las sesiones celebradas el sábado y ayer (diumenge) estuvieron muy concurridas.
Sense Festa Major
Els fets tràgics ocorreguts a Mataró, com succeí a altres ciutats de Catalunya, que han passat a la història com a Setmana Tràgica van alterar de tal manera la vida quotidiana que s'hagueren de suspendre els actes previstos per les tradicionals Festes de les santes del dia 26 al 29 de juliol.
El Diario de Mataró y su Comarca edità un extraordinari dedicat a la Festa Major que hagué de retirar. El dilluns dia 26 i quan s'estaven adornant els carrers: varios grupos de sujetos, muchos de ellos desconocidos, recorrieron las fábricas, talleres y establecimientos industriales, intimando a que se holgase suspendiendo bruscamente el trabajo. La gent deixà de treballar i es concentrà davant de l'Ajuntament. L'alcalde davant la petició de suspensió dels actes de la Festa Major convocà un Ple extraordinari celebrat a la tarda, que acordà, per evitar mals majors, suspendre-la. Hi hagueren diversos intents de cremar convents que fou impedit per la guàrdia civil. Concentracions, mítings i càrregues de les forces d'ordre públic fou la tònica imperant aquells dies de finals de juliol en que la ciutat, ant rere any, celebra la seva Festa Major.
El dia 3 d'agost arriba davant la costa el vaixell canoner Temerario que portava una companyia de la guàrdia civil composta de 84 números. Un escamot de carrabiners va anar a la platja per protegir el desembarcament on hi havia molta gent presenciant el mateix.
L'alcalde es reuní amb representants de la patronal per aconseguir que s'obrissin les fàbriques i es reprengués així la normalitat laboral que començava a inquietar tothom, treballadors, industrials i comerciants. I aquest dimarts dia 3 s'obriren els temples i es celebrà, amb notable retard, la Missa de les Santes. La guardia civil patrulla por las calles, en especial por los barrios extremos, para asegurar el mantenimiento del orden.
Així fou de trista la Festa Major de fa cent anys.
Comentaris