Josep Punsola i els seus amics

La tertúlia del 28 de maig al Racó va aprofundir en Punsola i les seves relacions d'amistat. Josep Punsola era "el poeta del culte a l'amistat" va escriure Esteve Albert en l'edició d'“Amistat, bandera blanca” al poc de morir. Així era en realitat i en la taula rodona amb Jaume Vellvehí, Jordi Sivilla, Francesc Masriera i qui signa es va posar en evidència. Precisament el lloc va ser batejat com a "Racó d'en Punsola" en morir el 1949 després de la primera tertúlia amb els Terri, Casas i altres que es convertirien en assidus de les golfes del Casal.

Les Tertúlies del Dijous de can Joan Mas Conchello, selectes i restringides, les d'El Canelobre –més populars– a la barberia del músic Joan Tutó, les de la rebotiga de can Martí Fité a la Riera, cantonada carrer d'en Pujol, els amics excursionistes que -ja sense ell- van fundar la Colla de l'Acordió, el grup C.O.R. inspirat per l'escolapi de Santa Anna, P. Joan Roig, ...

Punsola, Josep Reniu i Tutó eren grans amics i formaven una colla d'incondicionals, amb la participació sovint del músic barceloní Elisard Sala. Passejades per la Rambla fins a altes hores de la nit, converses de cantonada, rialles i molt projectes. Així ens ho ha relatat Vicenç Arís, company, cunyat i biògraf del poeta.

Que també ens ha deixat unes ratlles referides a l'activitat quotidiana del poeta, el seu anar amb bicicleta -el mitjà de transport més modest i molt corrent en aquella època- i sobretot el contacte amb els seus amics: “Amb un sac lligat al quadre de la bicicleta, hauríeu vist [Punsola] molts dies pujar per la Rambla i la Riera. A mitja Rambla s'aturava a can Tria. Més amunt Esteve Albert era el seu interlocutor. Riera amunt una altra fita era can Fité. L'amistat lligada amb l'Enric Fité durà sempre i l'afinitat d'idees dins el món meravellós de les imatges el portarà a col·laborar en la pràctica totalitat dels films de Fité”.

Amb aquestes paraules podem veure com era en Punsola, un home actiu, lliurat als amics, “consumidor” i “creador” de cultura, amant de la natura, defensor de les causes nobles, i arrelat a la ciutat i al país. Amb aquest record i aquest exemple l'hem de tenir present i que serveixi de mirall als que no el varen conèixer i a les noves generacions.