Dalí va ser un gran artista però també un gran provocador. Aquest últim va ser el factor que el va fer més popular dins les fronteres catalanes i espanyoles. Però a l'estranger, i sobretot als Estats Units, Salvador Dalí està considerat com l'autèntic representant de l'art català. Ahir, el comissari de l'Any Dalí a Figueres, Josep Playà Maset, va oferir una retrat de l'artista empurdanenc vist des d'aquest prisma: Dalí va fer que els paisatges de la seva obra fossin els paisatges de la seva vida, els paisatges de l'Empordà, va explicar. Aquesta presència constant del paisatge empordanenc a l'obra daliniana ha motivat entre els crítics d'art nordamericans la creació del concepte de Dalí Land, el país de Dalí.
Playà va parlar d'aquest país de Dalí a Can Palauet, en una conferència organitzada en motiu del Dia Internacional dels Museus. La xerrada va servir també com a preludi de la inauguració de l'exposició Els Dalí de Mataró, en la que es mostren els dos dibuixos de l'artista empordanenc que es conserven al Museu de la ciutat. Els dibuixos són dos retrats fets a llapis de dos personatges il·lustres de la societat empordanenca, l'activista cultural Josep Puig Pujades i el sardanista Pep Ventura.
Aquests dos dibuixos, que l'artista va realitzar en els seus anys de joventut, estan molt lligats a la faceta de pintor prototípic català de la que ahir va parlar el comissari de l'Any Dalí a Figueres. Tot i que la obra més coneguda de Dalí és la que representa somnis, els retrats també van ser importants en la seva trajectòria, tal i com va recordar Playà. Quan va arribar als Estats Units, els tots els grans milionaris volien retrats de Dalí, va explicar. Encara que no va se massa bo com a retratista, les obres fetes a Catalunya són millor perquè Dalí s'estimava més els personatges catalans, perquè no eren un encàrrec, va afegir.
Durant la conferència, Playà va explicar qui eren aquests dos personatges. Puig Pujades, amic personal del pare de Salvador Dalí, era un activista cultural molt conegut a Figueres. Ell va ser el promotor del periòdic Empordà Federal, on va publicar un article parlant de Dalí en motiu d'una exposició col·lectiva a la que va participar amb nomes 15 anys. Pujades ja va pronosticar llavors que Dalí es convertiria en un gran artista, va explicar Playà.
El dibuix de Pep Ventura va servir per il·lustrar un article sobre el sardanista que va escriure el mateix Puig Pujades. El dibuix està basat en la única foto que es coneix de Pep Ventura. Dalí el va reproduir amb una certa ironia, tal i com s'entén dels ulls grans i tremolosos del dibuix. Per aquest motiu, va explicar Playà, es creu que aquest retrat era un dels putrefactes, apel·latiu amb que Dalí i alguns amics seus de joventut qualificaven aquells personatges de rellevància social que volien criticar.
Aquesta anècdota dels putrefactes va portar Josep Playà a comentar la faceta de provocador que va explotar Salvador Dalí, i que el va portar a trencar relacions amb la seva familia després de pintar un quadre en que hi va posar la frase de vegades escupo sobre el retrat de la meva mare. Arran d'aquest incident Dalí es va traslladar a Madrid, on va conèixer Garcia Lorca i Luis Buñuel i va entrar en contacte amb el surrealisme. L'esclat de la guerra civil i la dictadura franquista el va portar a un exili voluntari. Als Estats Units, on va viure durant quinze anys, Dalí continuaria cultivant la seva imatge de personatge provocador i excèntric, que competia amb la faceta d'artista reconegut. Dalí no s'ha de santificar. Va ser un personatge que s'ha d'acceptar amb totes les seves contradiccions, va concloure Playà.
Comentaris