El passat dijous 30 de novembre vaig arribar a les vuit en punt del vespre al Teatre Monumental per poder escoltar la presentació del concert que Jordi Savall oferia a les nou. Va ser un plaer escoltar els comentaris i el repàs històric amb què, amb veu pausada i melodiosa, ens va delectar, i vaig agrair la mostra pràctica d'aquest instrument tan singular que és la viola de gamba, ja que sense aquest preliminar ens hauríem perdut petits detalls ben significatius de l'acte.
El virtuosisme de què va fer gala Savall va quedar ben patent en cada una de les peces del concert, un repertori triat curosament per donar una perspectiva clara de les possibilitats d'aquest instrument propi d'altres temps, però a la vegada amb sons i melodies d'indiscutible qualitat.
Va ser espectacular la demostració dels pizzicatos amb la mà esquerra sobre les cordes greus, alternats amb el continu de l'arc; una demostració excel·lent de la potència i la gravetat de les cordes fins a arribar al silenci absolut. Apassionat i alhora tendre i suau, d'acord amb l'instant precís, però, sobretot, tècnicament impecable.
Un magnífic Xavier Díaz-Latorre a la tiorba i guitarra antiga de quatre cordes va fer les delícies del públic amb l'espectacular Alemanda La Preciosa, de Gaspar Sanz, i va exercir la seva particular influència amb la tiorba com a bon partenaire del personalíssim Jordi Savall.
Llàstima que un concert de tan alt nivell perdi una part gens menyspreable de força, gràcia i solemnitat per la manca d'un espai adient, ja que, al meu entendre, el Teatre Monumental no reuneix les característiques adequades per acollir aquest tipus d'esdeveniment. No vam poder fruir de bona part de l'encant i la subtilesa que requereixen aquests instruments: com que el so s'expandia sec i prim, es perdien part dels harmònics fràgils i suaus dels quals depenien certs passatges.
Ara bé, no faig pas una crítica negativa de l'esdeveniment, en absolut; ben al contrari, en vaig gaudir plenament, i em consta que les mancances esmentades no tenen res a veure amb l'organització, als membres de la qual felicito efusivament per l'esforç i la qualitat que aporten en tots els actes i concerts sobre l'aniversari de la música antiga. Es tracta d'un problema de lloc i d'espai, de cultura i de ciutat. Mataró necessita i mereix un Auditori amb les condicions adequades d'acústica i volum, suficients per atendre i correspondre a la qualitat dels magnífics intèrprets que ens visiten i als qui no podem oferir allò que per dignitat els correspon a ells i, lògicament, a la ciutat de Mataró.
Naturalment, aquesta és la meva modesta opinió. Potser vostès pensen d'una altra manera. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax
Comentaris