Quatre dones i el sol que ha pujat a l'escenari del Monumental és obra de Jordi Pere Cerdà, considerat l'escriptor en llengua catalana viu més representatiu de la Catalunya Nord. Als seus textos afloren el món del Conflent, el Capcir i, sobretot, de l'alta Cerdanya (va néixer a Sallagosa el 1920), la vida rural, els conflictes generacionals, de classes i entre home i dona. Les seves obres són tragèdies més que drames, tenen un to bucòlic i a vegades elegíac, amb reminiscències lorquianes.
Descriu el seu propi món. La família tenia bestiar, que criava als baixos de la casa que habita encara els estius, i ell mateix va ser ramader i carnisser. Havia begut les fonts d'un avi "comunard" i d'uns pares identificats amb els radicals. Ell mateix havia militat en un dels partits de l'esquerra francesa. Com a escriptor ha publicat rondalles, contes, poesia i teatre i als darrers temps la novel·la Passos estrets per terres altes. Es va traslladar a la capital, Perpinyà, i allí des de 1964 va regentar la llibreria "de Catalogne", que havia estat del periodista i escriptor mataroní Julià Gual. Li va traspassar el fill d'aquest, Ramon Gual, que l'Onze de Setembre de l'any passat va donar una conferència a l'Ajuntament de Mataró parlant de Pau Casals.
A Quatre dones i el sol no hi surt cap home, però l'home és present en tot l'argument: és el marit, el fill, el germà, l'amor desitjat, l'amor perdut, l'amor tràgic. I tot passa en un món de muntanya, dur, de vida difícil, de poc sol i molta boira, amb escassa pastura per als animals. És una obra on prima el diàleg sobre l'acció, que descriu situacions tenses, retrets, enveges, desitjos covats i mal covats.
L'obra ja havia estat estrenada el 1964 al Romea, en el Festival de Teatre Llatí que tenia lloc a Barcelona. La va dirigir el promotor i polifacètic Esteve Albert. Jordi Pere Cerdà guarda un record deliciós dels dosriuenc-mataroní-andorrà. Diu que era un gran bohemi i que arriscava molt en l'organització d'espectacles, que era com un d'aquells personatges d'Stendhal que es mouen per sota. Esteve Albert el 1954 havia fet una adaptació de Solitud de Víctor Català, amb motiu del 90è aniversari de l'escriptora, que va dirigir Ricard Salvat. Un dels intèrprets, el mataroní Josep Reniu, volia dur a l'escenari El sol de les ginestes, un drama rural amb una forta crítica als poderosos, que no s'hauria autoritzat a l'Espanya franquista.
I un darrer apunt, la seva testa em bronze coronada per la tofa de cabell que el caracteritza l'hem poguda veure a la darrera exposició Sant Lluc, obra de Manuel Cusachs.
Llegeix la crítica sobre l'obra d'Enric Hernàndez
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus
Comentaris