Jordi Herreruela: 'Les relacions humanes fan diferent el Cruïlla'

Tercera edició del festival. Es l'any de la consolidació?
O fem funcionar de veritat el festival, o ens haurem de replantejar seguir. No podem ser un festival deficitari durant anys. Hem d'arribar a una sostenibilitat, no podem repetir la inversió de l'any passat, que fins i tot va posar una mica en perill l'empresa.

El segell artístic d'enguany és la varietat d'estils i procedencies dels artistes?
Ens definim com un festival d'artistes que revisen i actualitzen les músiques d'arrel, amb un punt de Sonar de la world music (riu). El resultat de la programació de cada any, però, depen de molts factors, cachès, negociacions, dates de gira dels artiestes, agencies de contractació...

Has afirmat que molts artistes han posat de la seva part per ser al festival.
Molts músics s'hna mullat, i molt, amb el festival. Muchachito, per exemple. Jo era reticent a reptir un nom d'un any per l'altre, pero quan algú com ell et ve i et diu: vull presentar el meu nou disc a mataró, en una nit única i especial, i tocar amb tal artista, o quan veus que hi ha noms que han renunciat a ofertes economiques millor per ser al Cruilla, veus que estas aixecant quelcom bonic.

Creus que manca un nom mediàtic que atrapi el públic generalista?
El què penso és que la llista de noms importants és molt més llarga. El nivell general ha pujat molt, altres anys els caps de cartell estaven molt més definits. Noms com Lila Downs o Morodo sortirien en lletres grans l'any passat, al igual que la nit de la Fete Africaine, pero en aquesta edició queden una mica més amagats. L'any passat vam tenir una nit única com Mestizos, pero aquest any tenim tres nits similars. També podem pensar en la gran repercussió que esta tenint La Mala després del Sonar.

Quines coses es poden millorar respecte any passat?
L'organització de mestizos no va ser tant bona com voldriem, la quanitat de públic ens va sobrepassar. Anem aprenent amb l'experiència, hem passat de fer un festival petit a un de molt gran en només dos anys i mig.

Repetiu el format de l'any passat, cinc setmanes amb un gran nombre de concerts.
Mataró no té infraestructures d'allotjament ni recintes per a un festival concentrat en un cap de setmana, l'única possibilitat per tant és fer un festival amb format de cicle. També em sembla més atractiu arribar a un públic molt variat durant tot un mes que rebentar-ho tot en un cap de setmana i deixar al ciutat trinxada.

Esteu satisfets de la resposta del públic de fora de Mataró?
L'any pasat un 30% del públic era de Mataró, també un 30% de Barcelona ciutat, entre el 12 i 15% del Maresme, la mateixa xifra amb el Vallès, i un 6% de fora de Catalunya. Volem anar més enllà de la ciutat, però el què també ens caracteritza es la voluntat d'atreure públic originari dels paisos dels artistes que actuen al festival. Volem aconseguir que la unió de cultures es vegi com una realitat dins del recinte.

Acostumes a dir que el Cruïlla és un festival diferent. En què ho és?
El què ens fa diferents són les relacions humanes. Tenim vincles directes amb artistes que es mullen pel festival, treballem amb associacions de veins, mitjans de comunicació, entitats de la ciutat... teixim relacions que comporten que un bon munt de gent s'impliqui en l'esdeveniment, això dona ànima al festival. El panorama català marca ara mateix dos tipus de festivals: els de fora de barcelona, muntats per un ajuntament o entitat financera, que li es igual ser deficitari i que desvirtua el mercat; i els de barcelona ciutat, pensats sobretot pels turistes, que treballen d'esquenes al públic i artistes autòctons. Nosaltres no estem adscrits a cap de les dues corrents.

Estàs satisfet amb la implicació de la ciutat, en el seu conjunt, amb el festival?
Hi ha un nou teixit associatiu que s'està abocant amb el Cruïlla. A l'empresari mataroní, en canvi, encara li manca veure el festival com una oportunitat a nivell d'imatge. Em sorpren que empreses com Mataró Parc no s'impliquin en actes com aquest. Crec que estaria bé que participessin en el què passa a la ciutat.

Quin concert et fa més il·lusió?
Em costa molt decidir-me, però segurament les dues produccions pròpìes (Omara Portuondo amb la Big Band Latin Ensemble i la Fête Africaine). Organitzar-les és una feinada, però aconseguim que el festival sobrepassi l'àmbit de Mataró, ja que el concert de Portuondo també el portem al Grec i els músics africans també seran al festival Pirineos Sur i a València.

I l'espineta clavada?
Sens dubte, perquè portàvem tot l'any treballant-hi, amb converses i constants i perquè hi havia possibilitats reals, Manu Chao. Espero que algun any el poguem portar.

L'encavalcament amb Santes pot resultar problemàtic?
Cruilla i Santes no competeixen, son diferents de tarannà i de formes de fer, es poden compatibilitzar i encaixar. S fem que cruilla i santes tinguin la seva propia identitat, que un no intenta menjar-se l'altre no hi haurpa problemes. El festival no pretén ser un acte tant popular com la Festa Major, però té una repercussió més enllà de la ciutat. Seria positiu que les Santes permetessin que el Cruïlla prengués aquest paper.

Amb quin objectiu s'han muntat les activitats paral·leles?
Hi ha un conjunt d'organitzacions que treballen amb Casa de la Música durant tot l'any. Un dels objectius del festival és transmetre la feina que portem fent tota la temporada. És una tasca de formigueta, normalment poc coneguda, i aprofitem la difusió del Cruïlla per exhibir-la.