Jordi Carrión i el viatge circular

Roda el món i torna al Born. Una frase feta que pot resumir l’essència de l’exposició “Travelling Circular”, que durant tot l’any ocupa la primera planta del centre d’art de Ca l’Arenas. La mostra, comissionada per l’escriptor i professor de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Carrión, dibuixa, a través d’una selecció del fons d’art del Museu de Mataró, un viatge circular, una volta al món amb la llar com a origen i final. Un viatge, però, que té la voluntat de transformar el seu protagonista, fer-lo tornar sense ser el mateix que era quan va partir, amb “imputs” nous que li permetin analitzar la seva realitat quotidiana amb nous ulls. “El viatge és una escola de la mirada que t’ajuda a reenfocar”, explica el comissari.

Carrión, autor d’obres com La brújula o Ene lai, reconeix que no té experiència com a comissari d’exposicions, però que va acceptar l’encàrrec del Patronat perquè el viatge és una de les seves grans passions: la seva tesi doctoral està dedicada a la literatura de viatges, ha escrit varis articles sobre el viatge en l’art i la literatura i s’ha empapat de llibres i exposicions sobre el tema. Amb l’ajuda de l’artista i dissenyador Domènec, han treballat amb “la lletra, la senyalètica i els colors de les zones de trànsit dels aeroports”, incorporant fins i tot pantalles electròniques que mostren cites sobre el viatge enlloc d’anuncis de vols. L’estètica de l’exposició es completa amb un degradat de colors, del blanc al negre, que identifica cada un dels seus sis àmbits i que pretén representar “el procés de revelatge de la fotografia”, una altra icona del viatge.

Només entrar, l’espectador és rebut per una instal•lació que qüestiona la diferència entre “turista” i “viatger”. “És una qüestió d’esforç”, matisa Carrion. “Hi ha gent que realitza un esforç intel•lectual més gran quan es desplaça, que és capaç de reinventar la seva mirada, i que s’apropa més al concepte de viatger”. El primer àmbit del viatge per Ca l’Arenas és la llar, la Comarca com a “concepte tolkià, un país petit on tothom es coneix, la pàtria infantil on has somiat que viatjaries”, apunta Carrión.  Al centre, una joguina amb forma d’avió de fusta. “Totes les nostres joguines radiquen en el viatge. Les bicicletes, els cotxets, et preparen per saber desplaçar-te quan ets adult”.

Viatge en el temps
El segon àmbit, “Regió”, exposa algunes de les millors peces de la mostra, com un paisatge gironí de Santiago Rusiñol, o tres gravats de Goya que pertanyen al fons del Museu. Les obres del pintor aragonès tenen cabuda a “Travelling Circular” perquè l’objectiu de l’exposició és oferir una visió polièdrica del viatge. “Entenem el viatge com a desplaçament físic i mental, en el sentit més ampli del terme. També com una evolució interior i com un procés de formació de l’artista”, apunta Carrión. L’exposició també dedica un espai al “Grand tour”, el viatge formatiu que entre els segles XVII i XIX realitzaven els joves aristòcrates europeus per París i el nord d’Itàlia amb Roma com a destinació final. La quarta etapa del viatge, “Transoceànic”, fuig dels límits del vell continent i s’inicia amb una tela de Jordi Arenas sobre Estambul. “El mataroní era un pintor molt viatger, però mai va anar més enllà de Turquia”, explica el comissari. En aquest àmbit, l’exposició s’obre a altres tècniques artístiques, com queda palès en la impactant fotografia de Sergio Ruiz El càncer de la Guerra (Bagdad, any 2000). “L’exposició també vol ser un viatge en el temps, per això incloem peces més contemporànies”, explica Carrión.

El retorn a casa
El darrer espai, Ítaca, representa la tornada a casa després del llarg viatge, un retorn que permet “entreveure que casa teva és molt més exòtica i multiètnica del què pensaves, ja que has educat la teva mirada”. La idea es representa amb diverses obres que “reflexionen sobre la negritud” (l’espai coincideix amb el final –el negatiu negre-, del procés de revelatge que articula l’exposició), entre elles una instal·lació de Pep Dardanyà, retrats de Jordi Arenas que reflecteixen la primera onada migratòria subsahariana al Maresme, o la reconeguda peça Dream Team de Josep Novellas.

Carrión defensa que la mostra, tot i girar entorn d’un concepte, és didàctica i de fàcil digestió per als visitants. “En aquest context, no tenia sentit presentar un muntatge molt conceptual”. Tot i així, demana que l’espectador no s’introdueixi a la mostra “com un turista”, sinó com un viatger, que atreveix a esforçar-se, prestar atenció i reflexionar sobre el que veu.