Joaquim Llovet, l’historiador que va renunciar a la Medalla de la Ciutat

“Els sotasignants, en representació d'entitats ciutadanes proposen a l'Excm. Ajuntament Ple la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat a l'historiador mataroní senyor Joaquim Llovet i Verdura”. Així començava l’escrit presentat al registre municipal el 12 de novembre de 2004.

Però la iniciativa no va prosperar. La Junta de Portaveus, integrada per tots els grups polítics presents a l’Ajuntament del moment, ho va veure bé i la proposta anava endavant. L’alcalde Joan Antoni Barón va informar de la iniciativa al mateix Llovet. Amb sorpresa va escoltar que no ho acceptava, que agraïa molt la iniciativa, però que no ho podia acceptar perquè ell no ho mereixia.

Entre els mèrits expressats en aquella proposta, a més de la seva bibliografia completa, es deia de Joaquim Llovet: “Quan ja era prop de la vuitantena Llovet ens va sorprendre amb el seu monumental “Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània” (2000), que estudia des del passat remot fins als nostres dies. (...) Aquests treballs d'un rigor científic exemplar, no han estat fets per cap professor d'història sinó per un administratiu de fàbrica de gènere de punt, que ha estat mogut tan sols per un afany de conèixer el passat que l'ha tingut ocupat tota la vida, des de la primera joventut fins a la vellesa, sense cap altre estímul que el que produeix el mateix estudi i la satisfacció de saber que s'està fent un servei a la col·lectivitat”.

La proposta era signada per Òmnium Cultural, Caixa Laietana, Museu Arxiu de Santa Maria, Grup d’Història del Casal, UEC, Agr. Científico-Excursionista, Centre Atlètic Laietània, Aules Sènior i Club d’Opinió Jaume Llavina i va comptar amb l’ajuda en el redactat de Pere Tió. Altres iniciatives han tingut lloc a la ciutat en favor de concedir una distinció a l’historiador ara traspassat, com la Creu de Sant Jordi o la Medalla Macià, dos guardons que atorga la Generalitat.

Més enllà dels sis Premis Iluro que va guanyar, tenia entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana, era membre honorari del Departament d’Història Moderna de la UB, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 1967) i de la Real Academia de la Historia (des de 1990). Sí que va acceptar la Distinció Òmnium que se li va lliurar el 2000, potser perquè era més de casa.

La modèstia de Joaquim Llovet va ser una de les seves principals virtuts. Potser ara seria el moment de concedir-li alguna de les distincions que no va acceptar en vida. Descansi en pau un gran mataroní.