Capgròs
El dissabte 22 vigílies de Sant Jordi tenia lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament, i presidit per l'alcalde, el lliurament de premis del concurs literari per a escolars que convoca anualment Òmnium Cultural. Se'm va demanar com a membre del Jurat de fer una valoració dels treballs. A la meva intervenció em vaig referir breument a l'escriptor mataroní Joaquim Casas, que dóna nom al concurs literari. Ara recupero alguna de les meves paraules i m'hi extenc una mica més.
En aquell acte parlàvem de literatura i de literatura en català. Un català que dominava tant bé Casas, que emprava un llenguatge clar i net, elegant i punyent alhora. Es feia entendre i feia gaudir, era un mestre.
Vegem-ne un exemple. Una descripció del cementiri vell, escrita als anys 50: "És bonic i grandiós el cementiri. Domina la ciutat, que avui ja el frega, malgrat està enclavat a plena muntanya. Rengleres de xiprers castrenses, gòtics, li munten guàrdia permanent i altiva./Al pla, entre desmais fluvials i barballargs, els panteons pressumptuosos llancen el darrer crit de la humana vanitat. Sota la galeria columnada els nínxols s'amunteguen en prestatges." (De la seva novel·la "L'enterrament").
Joaquim Casas i Busquets (1911-1993) té un carrer dedicat a Mataró, prop de la Via Europa. Està bé, però mereixeria un reconeixement més gran. És possiblement l'escriptor mataroní més notable del segle XX, i un dels millors de sempre. Una persona que no havent nascut a Mataró -era fill de Blanes- va estimar molt la ciutat i la va descriure amb categoria artística.
Casas és el nostre Josep Pla. I com Josep Pla tenia el seu caràcter, a voltes difícil. Però a diferència de Pla -grandíssim escriptor, sens dubte-, que només filosofava i es queixava de gairebé tot, Casas es va implicar a fer coses. Va participar en moltes iniciatives ciutadanes, com el Racó, el Casal, Òmnium, Caixa Laietana, homenatges, etc. La seva actuació en algun cas és discutible, en altres equivocada, però no es pot negar que va dedicar hores i esforços a la ciutat i al país.
Políticament va passar de militar a la Unió Socialista de Catalunya els anys 30, al PSUC durant la Guerra Civil. A la transició deia que admirava el socialista Josep Pallach i votava Jordi Pujol, a qui seguia excepte en el referèndum de l'OTAN on va estar pel sí. A nivell municipal parlava força bé dels ajuntaments democràtics i destacava sobretot la feina en àmbits com l'urbanisme, l'educació i la cultura. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin
kneebend lassitude ibuprofen adiposis
Comentaris