Joana Biarnés, una càmera entre els Beatles, Polanski i Clint Eastwood

La primera fotoperiodista espanyola, que es va obrir pas en un món d'homes, que va immortalitzar alguns dels personatges més famosos de la seva època, dels Beatles fins a Dalí, i que quan havia assolit el status d'estrella va deixar l'ofici i va desaparèixer. Aquesta és Joana Biarnés, la protagonista del documental 'Una entre tots', codirigit pel mataroní Jordi Rovira i per Oscar Moreno. Un film que ha despertat un gran interès per l'enorme atractiu del personatge, que avui, amb 80 anys, veu per fi reconeguda la seva espectacular trajectòria i el seu paper com a pionera.

A través de centenars de fotografies del seu arxiu, amb les veus de personalitats amb qui va treballar i de qui és amiga íntima com Raphael o Serrat, i amb un ritme gairebé vertiginós, 'Una entre tots' narra en poc més d'una hora la increïble carrera de Biarnès. Des que era una nena petita a Terrassa, filla d'un fotògraf de qui va decidir seguir les passes, fins a la seva retirada en la cupside, després grans reportatges amb alguns dels rostres més populars del moment; passant per les seves impressionants fotografies sobre les inundacions del Vallès de 1962, que la van donar a conèixer quan era una jove amateur, o la seva carrera a diaris com Pueblo, a Madrid, al costat d'alguns dels periodistes de més prestigi de l'època, o els seus treballs trencadors en l'àmbit de la fotografia de moda. Pel camí, històries i anècdotes la mar de sucoses: des de com es va colar en l'avió d'Iberia que conduïa els Beatles de Madrid a Barcelona en la seva primera visita a l'Estat espanyol, fins com va enganyar Roman Polanski per fer-li un reportatge en exclusiva a Marbella, passant pel petó als llavis que li va fer Clint Eastwood i que avui encara li fa tremolar les cames, o el seu viatge amb Raphael a Moscou.

"La Joana és pur ritme, a l'igual que la seva vida ha estat una voràgine", explica Jordi Rovira, convençut que en aquesta fotoperiodista van descobrir "tot un carmel periodístic". La van conèixer arran d'un reportatge que Rovira coordinava per a la revista Capçalera, ara fa tres anys, quan el nom de Biarnès havia caigut en l'oblit. Després de conèixer-la i de descobrir el seu increïble arxiu fotogràfic (part del qual s'ha perdut perquè la pròpia fotògrafa se n'havia deslliurat, convençuda que moltes de les seves obres no tenien cap valor), Rovira i Moreno van tenir clar que allà hi havia un documental. Malgrat que ella no ho veia clar. "Un documental? Sobre mi? I això li interessarà a la gent?". Els dos directors tenien clara la resposta: seria un film que a més de retratar tota una època, la del tardofranquisme i la transició, a través de l'objectiu de la càmera d'una fotògrafa plena de talent i injustament oblidada, recuperaria un personatge que simplement va trencar motllos. "La Joana no es ficava en política, però alhora va ser algú que va lluitar contra els prejudicis de l'època, obrint-se camí i millorant el món per a totes les que van venir darrere seu", destaca Rovira. En un moment on la majoria de dones es quedaven a casa sotmeses al marit, Biarnès cobria partits de futbol a estadis on el públic l'enviava "a fregar" o li preguntava si "havia vingut a buscar nuvi", o treballava en redaccions de diaris on era l'única dona.

"Però no només va ser una pionera en això; també en veure que l'ofici del periodisme se n'anava en orris i que s'acabaria convertint en el que s'ha convertit avui", apunta el co-director. Biarnès, totalment consagrada, va decidir deixar-ho quan va veure que els seus reportatges podrien no tenir cabuda en un món, el de principis dels 80, on l'auge del paper-cuixé ple de frivolitats esdevenia dominador. I sense volta de full, va guardar la càmera i amb el seu marit va obrir un petit restaurant a Eivissa.

'Para Juanita, lo que sea'
La figura de Biarnés va anar desapareixent a ulls del gran públic, però no pas de tots aquells amb qui va treballar. "Cap ni una de les veus que hem volgut que apareguessin ens ha dit que no, tots encantats de recordar-la", explica Rovira, davant la brutal llista de testimonis que recull el documental. "Para Juanita, lo que sea", era la frase més repetida cada cop que despenjaven el telèfon.

'Una entre tots' està tenint una repercussió molt important, i això que encara falta el plat fort, l'estrena a TV3 el proper 10 de maig, i a La 2 el mes de juny. Actualment es pot veure als cinemes (consultar a la web eldocumentaldelmes.com). De moment ja ha guanyat tres premis al festival Memorimage de Reus, molts mitjans se n'estan fent ressò, atrets per un personatge tan ric com Biarnés, i Photoespaña, el certamen fotogràfic més important del país, organitzarà enguany una retrospectiva de la fotoperiodista terrassenca.  Biarnès pensava que viuria una jubilació tranquil·la a Viladecavalls, allunyada de la voràgine. "Però ara està com una nena amb sabates noves amb tots aquests reconeixements", apunta el mataroní. En un país massa acostumat a retre homenatge als seus grans fotògrafs un cop morts, Biarnès és, de nou, una gloriosa excepció.