Joan Safont recull 50 casos d’empreses familiars d’èxit a Catalunya

L'empresa familiar és la gran dominadora de l'economia catalana. Un 85,6% de les firmes catalanes, entre elles algunes de les més emblemàtiques, segueixen aquest patró, segons dades de l’institut d’Empresa Familiar, i donen feina a 1,24 milions de catalans.  El periodista i escriptor Joan Safont (Mataró, 1984) recull 50 dels casos més representatius d’aquestes empreses al llibre 'Capitans del comerç' (Mobil Books). El retrat d'un seguit d'emprenedors de diverses èpoques, des de finals del segle XIX fins a la dècada dels 60 del segle XX, que serveix per crear “un fris de la història econòmica catalana des de la revolució industrial fins als nostres dies”, en paraules de l'autor.

Qui són els protagonistes? Des del creador de Cacaolat, Viader, fins als de les sabatilles esportives Munich, Francesc Berneda, passant per l'hosteler Enrique Tomás, l'hoteler Jordi Clos, de Derby Hotels, o el joier Salvador Tous, i així fins al mig centenar. Per aparèixer al llibre tots els casos compleixen amb una sèrie de requisits: que siguin empreses familiars amb un mínim de dues generacions, que tinguessin des del seu origen un establiment peu de carrer i que avui se segueixin dedicant al comerç. Tots els protagonistes, malgrat provenir de sectors, èpoques i orígens molt diferents, presenten força trets en comuns. “La majoria tenen perfils molt humils, procedents de l'interior del país o de la immigració, arribats a Barcelona amb una petita herència o simplement amb les mans a les butxaques, i amb una empenta i tenacitat que els va portar a construir grans negocis”, resumeix Safont.

De generació en generació
La primera generació de protagonistes se situa als entorns de la Barcelona de 1888, quan va acollir la primera Exposició Universal que li va permetre accedir a la lliga de les grans capitals europees. Arriben a la ciutat els fills que marxen de la casa pairal, que ja no tenen lloc al mas, i que s'empleen allà on poden, habitualment com a dependents de botigues o “saltataulells”. A ella hi pertanyen noms com els Cottet, procedents de França i creadors de les òptiques Cottet, o els Viader. La segona se situa als anys 20 del segle passat, una generació amb noves idees de comerç, nous models comercials, innovadors com el perruquer Pascual Iranzo, creador de tota una xarxa de centres que va revolucionar l’assessorament en estètica i perruqueria.

La tercera viatja uns 20 anys més tard, en l'època més dura i grisa del país, durant la primera postguerra marcada per l'autarquia i la manca de recursos, on els emprenedors “de les pedres en fan pans”, com diu l'autor. Per exemple Joan Soler, que es dedica a apedaça cotxes vells i atrotinats i que acaba creant una de les principals empreses de cbncessionaris del país, o Juan Gassó, el creador de Gaes, que importa d'amagatotis els primers audífons des de Londres amb un punt d'enginy i picaresca que també marca molts dels casos retratats al llibre. L'última generació protagonista és la dels anys 50 i 60, els “capitans” provinents de la immigració del sud, com ara Enrique Tomás, íntimament lligat al pernil, o els fundadors de Dormity, que comencen venent matalassos als mercats.

“Penso que cada família ens explica a la seva manera la història d’un país, així que si en tens 50 pots fer-te una idea força aproximada de la mateixa”, explica Safont. Tots aquests casos d’empreses familiars de llarga i exitosa trajectòria també permeten fer un retrat socioeconòmic de la Catalunya actual, tot i que parcial. “No és ben bé definitori, ja que avui és Amancio Ortega qui té la majoria de botigues del país, i les multinacionals ho dominen tot i uniformitzen les ciutats d’arreu”, recorda el periodista mataroní. Sí que són firmes, però, que ajuden a “dotar d’un tret distintiu i d’un caràcter propi a l’economia catalana”, afirma Safont.

Una distinció que arriba en gran part pels trets comuns que hi ha darrere de cada una de les seves històries. Des del propi Iranzo, que es defineix com “un xava de barri que gairebé no havia ni anat a l’escola” i que es va convertir en un revolucionari de l’estètica masculina; fins a la família Viader, que va començar començar fent d'ajudant una lleteria a Barcelona, passant per Jordi Clos, que és capaç de superar una infantesa marcada per la pobresa i la malaltia per acabar creant un dels grans imperis hotelers catalans; o els Blasi, bomboners de referència, que van començar a treballar en aquest sector perquè van demanar feina a una granja que hi havia just on va parar la tartana que els va portar per primer cop a Barcelona. O el grup Julià, que va néixer en plena Segona República de la mà d’uns aficionats a l’esport per ocupar-se de les necessitats de transport d’equips esportius i entitats religioses i culturals.

Visionaris
“D’establiments com aquests ‘colmados’, sabateries o perruqueries n’hi havia molts, però sempre hi ha uns escollits, uns visionaris, que els saben portar molt més enllà; de lleteries en trobaves a tot arreu, però només a una hi van crear el Cacaolat”, explica Safont, que en el llibre demostra com aquesta tendència es dóna generació rere generació. “Això passa al llarg de la història de Catalunya, l’esperit emprenedor en el millor sentit de la paraula es va repetint”. Per tant, en la generació actual tot apunta que tornarà a passar. “I és probable que sigui de la mà d’un xinès o un pakistanès a qui avui veiem darrere el taulell d’una botiga atiborrada de coses i que està sempre oberta”, apunta el mataroní.