Joan Margarit: ‘D’un bon poema se’n surt més ordenat interiorment’

El Premi Nacional de Poesia 2008, Joan Margarit, va presentar el passat dimecres a la llibreria Robafaves el seu darrer llibre de poemes, Misteriosament feliç. Per Margarit, aquest volum “tanca una trilogia no intencionada”, que es va iniciar amb Càlcul d’estructures, centrat en el dolor, i va seguir amb Casa de Misericòrdia, en que l’autor cercava el consol a través de la poesia. Amb Misteriosament feliç el poeta de Sanaüja planteja “si és possible disposar d’una pista d’enlairament per dirigir-se cap a la felicitat”, va explicar.

Joan Margarit va establir un paral·lelisme entre el triangle que formen poeta, poema i lector, amb el de compositor, partitura i instrumentista. El lector / instrumentista interpreta un poema / partitura ja escrit, i per això pensar en el lector a l’hora d’escriure és essencial, si bé “cadascú pot interpretar el poema des de la seva vessant, des de la seva experiència personal, però tots els éssers humans tenim una base comuna, tots tenim les mateixes sensacions i sentiments davant de determinats fets”. El poeta es va mostrar convençut que “tothom està capacitat per a llegir poesia”, tot i reconèixer que “s’ha de fer un esforç més gran que, per exemple, per llegir el diari. Però de la lectura d’un bon poema se’n surt més ordenat interiorment, i un poema bo té llarga vida, no s’acaba mai”, va concloure.

El de Sanaüja va reclamar que a l’escola no s’ensenyi només tècnica, sinó també a saber llegir i entendre tant poesia com novel·la: “em fa feredat que l’ensenyament ens porti cap a la ruqueria”, va exclamar Margarit, que també va recitar una vintena dels seus poemes.