Capgròs
La pirateria als segles XVII i XVIII era una de les principals preocupacions de les poblacions costaneres catalanes i entre elles Mataró. Els pirates venien a robar i segrestaven persones demanant un rescat a canvi de deixar-los en llibertat i, a vegades, els convertien en esclaus. Bo i que eren perseguits per forces navals les seves ràtzies continuaven durant el segle XVIII: El 1756 el patró Francesc Caminada moria a costellades en un combat de moros; Pau Batlle i el seu company Salvador Anglada, tots de Mataró, hagueren d'abandonar el pinc en què anaven embarcats a causa d'haver-los atacat uns moros, i el 1760 Salvador Domingo, artiller en un xabec reial, va morir com a conseqüència d'una ferida rebuda en combat contra una galiota de moros, ha escrit Joaquim Llovet al seu llibre Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. Pels voltants de 1760, en un estat de les embarcacions apressades s'hi comptaren 14 mataronins. Al 1762 una barca de Sitges hagué de varar a terra a Mataró, perseguida per una barca de moros. Des d'una bateria de defensa de la platja se li disparà una canonada. I al 1765 trobem a Fèlix Rius com a esclau a Alger i un any més tard al patró Joan Vilardebò, ambdós de Mataró.
A l'ermita de Sant Simó a la llinda de la sagristia hi ha un ex-vot de l'any 1691 del patró Pere Silvestre on es veu la seva nau perseguida per dues embarcacions de moros.
Les confraries de Sant Elm (mariners) i de sant Pere (pescadors) van construir una fragata, l'any 1696, per defensar la població de les ràtzies dels pirates. Ben aviat mostrà la seva eficàcia ja que l'any 1697 va reduir a un gànguil francès i el 1698 una fragata de moros cosa que permeté alliberar alguns pescadors que s'emportaven esclaus cap a Alger, segons l'esmentat Joaquim Llovet.
Fa 250 anys que un mataroní, en Joan B. Balançó, patró del pinc Sant Antoni de Pàdua, va protagonitzar una gesta que li reportà el reconeixement reial. Amb la seva embarcació, armada amb tres canons, va derrotar l'any 1757 un nau corsària procedent d'Argèlia davant de la costa de Palamós. Una canonada ben dirigida feu esclatar el dipòsit de la pólvora. Molts dels pirates van morir i la resta foren fets presoners. El monarca Ferran VI feu encunyar una medalla commemorativa de la gesta del mataroní. El mateix Balançó es presentà a l'Ajuntament de Mataró pel novembre de 1758 per ensenyar el document acreditatiu del qual se'n va treure còpia, segons consta en un acord municipal del dia 24 de novembre d'aquell any.
Aquest any es commemoren els 250 de la proesa del nostre compatrici Joan Balançó que, com hem dit meresqué una alta distinció reial. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax
Comentaris