Jo faré vaga, i tu?

El Govern espanyol, pretesament socialista i obrer, va acabar cedint a les pressions dels mercats financers, cosa que va “obligar” a Zapatero a prendre i justificar, en primera instància, una sèrie de mesures injustes i desequilibrades, entre les que destaquen: congelar les pensions, rebaixar els sous als empleats públics, suprimir el període transitori per adaptar el règim de jubilació parcial, o ajustar el període de carència per a tenir dret a pensió fins a 15 anys, suprimir la retroactivitat en matèria de dependència, reduir la inversió pública.

No content amb aquestes retallades, que per si mateixes ja serien suficients per muntar-li una vaga general al govern, Zapatero abordà la reforma laboral per la via del decret. Reblant el clau, li va donar una volta més a tot plegat i, per si ja no fora suficient atacar funcionaris, pensionistes, dependents, castigà al conjunt de la classe treballadora.

Pel què fa a la reforma laboral, afavorirà l’acomiadament, incrementarà la temporalitat, donarà més poder als empresaris i posarà en risc la negociació col·lectiva. Per no parlar del reforçament a les Empreses de Treball Temporal en detriment d’un Servei Públic d’Ocupació. ETT’s que podran operar en les Administracions Públiques sense sotmetre’s a les garanties constitucionals d’igualtat, mèrit i publicitat

Sobre les alternatives a aquest reguitzell d’injustes decisions de l’executiu, però, sí que vull deixar palès que hi ha una altra política per sortir de la crisis i reduir el dèficit: reforçant l’estructura d’ingressos de l’Estat, combatent el frau, reformant el sistema financer i apostant per la inversió productiva, entre d’altres.

Alguns mitjans de comunicació, al servei dels poderosos, porten dies publicant suposades enquestes fetes entre la població que desaconsellen la vaga, per inoportuna i perquè no servirà per res, ens diuen. Volen que ens resignem i donem la batalla per perduda. Però no estaríem a l’alçada de les circumstàncies si com a treballadors i treballadores, davant un atac frontal als drets socials i laborals com aquest, ens quedéssim sense resposta.

No val la resignació. Som amos del nostre destí, i podem transformar la realitat que ens volen imposar, només cal que ens hi posem tots i totes a estirar del carro.

Jo tinc motius per anar a la vaga, i tu també. Som-hi!