Em sembla que en acabar l'any, el darrer dia, és com una obligació cívica recordar que el 2008 hem celebrat el DCCC aniversari del naixement d'aquest monarca intrèpid que va crear la nostra gran nació: els Països Catalans.
Si l'hem anomenat volgudament rei dels catalans i el rei que sap escriure, és per ajudar a desfer l'entelèquia històrica que s'ha ordit substituint el nom de Reialme Català Medieval que és el que li correspondria, pel de Corona d'Aragó, al conjunt de terres afegides d'Aragó a les del Casal de Barcelona i posteriors, quan el rei Aragonès Ramir va donar en propietat al comte de Barcelona el seu reialme d'Aragó mitjançant el casament de la seva filla Peronella amb el Barenguer IV. Sempre la dinastia fou de sang catalana, ho foren la majoria de terres, ho fou la llengua de la cúria i ho foren els projectes polítics. Els furs aragonesos, però, foren respectats sempre dins els marc general de l' estat català. L'interès de diluir el nom i la presència de Catalunya al món per part d' historiadors i polítics forasters és d'un abast increïble.
Retornem, però, al Rei, es mereix el nostre record i el nostre homenatge per ser el constructor de la pàtria, va afermar Barcelona com a capital amb nombrosos privilegis i li concedir les bases legals i humanes per ser regida pel Consell de Cent. Va ser un militar excepcional i un polític nat.
Jaume I va ser educat a Monzó per l'ordre del Temple. És aquí on rau la certesa que sabia escriure, encara que el Llibre, la crònica de la seva vida, el dictés. El nom de El Llibre dels Fets, no s'hi llegeix en cap pàgina. El rei sempre l'anomena el Llibre. Qui va donar-li el nom pel qual ara és conegut, va ser el gran bibliògraf català Marià Aguiló.
En una crònica, però, es recullen gestes i fets heroics, no les coses de la política quotidiana, per això no trobarem al Llibre dels Fets cap esment d'actuacions polítiques tan importats com van se l'impuls al comerç, la política de relació amb el nord d'Àfrica, incloent-hi la redacció del Llibre El Consolat de Mar, la protecció del jueus, les reformes monetàries i el decidit apuntalament de les institucions municipals dels seu reialme.
Per això, quan gràcies al carreratge la ciutat de Mataró va poder ser considerada carrer de Barcelona, els seus habitants van gaudir del mateixos privilegis que els barcelonins.
Jaume I, exemple d'una convicció, de treball, de criteri de lluita. Honorar-lo, encara que sigui des d'aquesta secció i el darrer dia de l'any, calia fer-ho. Més que mai, no podem perdre els orígens ni la identitat. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin
kneebend lassitu
Comentaris