Jaume Balmes, bicentenari del naixement

És un fet d’una facilitat constatable que els pensadors i filòsof nostrats, del segle de les llums ençà, són poc recordats fora dels àmbits estrictament acadèmics i que llur pensament, sovint és oblidat, si és que la seva fama no ha abastat les cingleres del reconeixement exterior de manera singular. Recordarem sempre Llull ,Eiximenis o Vives però, dels que pertanyen a la contemporaneïtat ens costa fer esment d’ Eusebi Colomer, Jaume Serra Húnter, J.Xirau . O J. Manyà per exemple.

Jaume Balmes, que va escriure en castellà tota la seva obra, fet del qual es lamentà quan es dolia de no haver estat instruït en la llengua catalana., va gaudir i potser gaudeix encara avui en part, d’una memòria, sempre merescuda, però que al cap de dos-cents anys no deixa d’estranyar. ¿ A quina casa de Catalunya, dels anys cinquanta-seixanta del segle passat, proveïda de biblioteca, no hi havia el llibre “ El Criterio “ de Jaume Balmes, fill de Vic i alumne la Universitat de Cervera que tenia per únic llibre de lectura la Suma Teològica de Sant Tomàs ?.

“ El Criterio “ de Balmes era llegit, a la primera meitat del s. XX amb una assiduïtat admirable per la població catalana culta i àdhuc per l’ espanyola. I era esmentat, en frases curtes, com a paradigma de comportament per a cada ocasió de la vida. Per això podem dir que Balmes va ser un filòsof original , no debades qualificat “ Príncep de l’apologètica moderna “ I és que la seva filosofia és la filosofia del seny en la qual estableix que la consciència és el pilar de la metafísica.

Fill d’un fabricant de pells fines, aludes, va esdevenir un dels pensadors catòlics més influents a Catalunya, a tot l’Estat Espanyol i fins i tot al món sencer.
Començà els estudis eclesiàstics a la diòcesi Vic i després, com hem assenyalat, inicià i conclogué els de teologia a Cervera. La seva època d’estudiant va coincidir amb grans convulsions socials i polítiques de l’ acabament de l’antic règim absolutista i de la revolució liberal.

La seva obra és un reflex clar i compromès de la problemàtica social i política en què es veié afectat el seu temps. Se’l considera l’analista més preclar de la societat catalana de la seva època.

En “ Consideraciones políticas sobre la situación de España “ s’acosta de manera indefectible als problemes socials i polítics del moment. Defensà la necessitat d’un compromís entre el liberalisme d’ordre i l’ Església. Ja, en el que en podríem dir la tercera etapa de la seva vida, és nomenat director de la revista madrilenya El Pensamiento de la Nación , des del qual participarà activament en el pla matrimonial per emmaridar Isabel II amb el pretendent carlí , el comte de Montemolín a fi d’aconseguir la pau definitiva trencada per les anomenades guerres carlines originades per una qüestió d’ordre dinàstic i ideològic tanmateix.

Val a dir que, malgrat els esforços de Jaume Balmes, la seva proposta de matrimoni reial no reeixí...

Del “ Criterio “, la més coneguda i llegida de les seves obres, n’existia una traducció catalana a la Editorial Selecta.. Segurament n’hi ha d’altres de les quals no tenim notícia.
El nostre pensador filòsof, teòleg i polític va tenir una vida molt curta, morí als 37 anys i va ser, però, la seva una vida molt aprofitada en funció dels altres. Per a pensar, és dir per a filosofar, posava els peus en una palangana d’aigua freda, si era a la nit, s’embolicava el cap amb el manteu, capa llarga i ampla de roba lleugera, peça de vestir pròpia dels capellans de l’època, per a obtenir la foscor absoluta.
És just i honorable recordar-lo, ara que fa dos segles que vingué al món i al llarg de la seva vida conreà la ciència filosòfica en paràmetres catalans.